L'ESCRIVIDOR Pep Elias

Enèsim canvi de sistema educatiu

2012-02-01T17:31:00.000+01:00

Guanya les eleccions el PP i el primer que fa és canviar, per enèsima vegada, el sistema educatiu, sense cap mena de voluntat de consensuar-lo amb l'oposició. Però això ja no escandalitza ningú, perquè ja és norma i tradició a l'estat espanyol que quan hi ha canvi de govern hi ha canvi de model d'ensenyament. Ningú no clama contra la frivolitat amb què se sacseja l'estabilitat del sistema educatiu ni contra la naturalesa ideològica que impulsa aquesta constant reconstrucció. I així ens va. TV3 ja pot anar fent programes per dignificar el professorat, perquè al govern central (sigui del color que sigui), queda clar que li importa un rave. En lloc de buscar un consens que permeti un model estable i de llarg recorregut, la prioritat és sempre desmuntar el que ha fet el govern anterior. I així anem, de pedaç en pedaç, fins al fracàs absolut.

Nou curs d'escriptura creativa

2012-01-11T09:17:00.000+01:00

El Viatge de la Literatura torna a organitzar un curs d'escriptura creativa, un recurs pràctic per a totes aquelles persones a qui us agrada escriure i voleu aprendre noves eines per desenvolupar la vostra creativitat. Si us interessa, les classes les farem els divendres, de dos quarts de vuit a les nou del vespre, al Centre Cívic de Fàtima d'Igualada. Comencem el dia 17 de febrer i duraran set setmanes. Les inscripcions es poden fer a partir del dia 17 de gener. Us hi esperem

Vine al club d'actualitat

2012-01-10T16:10:00.002+01:00

La revolució tecnològica ens permet tenir a l’abast tota la informació, però l’era del coneixement s’està convertint en l’era de la incertesa.
Vivim temps convulsos en què, malgrat l’allau de dades i indicadors detots els àmbits, no podem copsar l’abast de les vertiginoses transformacions que afecten el nostre model de societat. Per això ens calen espaisde debat i d’anàlisi que ens ajudin a filtrar i seleccionar la informació i,sobretot, a desxifrar les claus per entendre cap a on va el món en què vivim. Vine i parlem-ne. El club funciona els dilluns 19 de març, 16 d'abril, 21 de maig i 18 de juny, de 7 a 9 del vespre, a l'Espai Cívic Centre d'Igualada.

Bones Festes a tothom!!!

2011-12-26T08:21:00.003+01:00

Tot Igualada al Camp Nou

2011-12-07T09:59:00.001+01:00

Tot i ser de la Champions League, el partit entre el Barça i el Bate Borisov tenia tan poca transcendència i atractiu que tan sols va aplegar 37.300 espectadors. És clar que aquest tan sols és força relatiu, si tenim en compte, per exemple, que Igualada té poc més de 38.000 habitants. Les grades del Camp Nou es veien realment buides, però estaven tan plenes com si tota la població sencera de la capital de l'Anoia hagués anat a l'estadi. I és que, també en això del futbol, les dimensions acostumen a ser, també, una qüestió força relativa.

"Aigualits, sí", una capbussada en la història del Club Natació Igualada

2011-12-04T22:53:00.001+01:00

"Aigualits, sí" és el títol del llibre que recull la història del Club Natació Igualada. El seu autor, Eduard Creus, m'ha convidat a fer-ne la presentació, que tindrà lloc el proper 16 de desembre, a les 19 h, a la sala d'actes del Museu Comarcal de l'Anoia. L'obra, editada en motiu del 75è aniversari de l'entitat, és un interessant repàs no només de la trajectòria del CNI, sinó també de la societat igualadina al llarg de gairebé vuit dècades. Fotografies, entrevistes i moltes dades, a banda d'explicacions sobre l'activitat esportiva i social del club, fan que es tracti d'un llibre de lectura molt amena. Per tant, fer-ne la presentació serà un autèntic privilegi.

Us tast de García Lorca

2011-11-23T09:30:00.001+01:00

Us voleu emocionar amb us tast de García Lorca a càrrec de Laurà Borràs?

El suplent

2011-11-20T08:54:00.001+01:00

Ja he complert. He arribat puntual, han posat una creueta al costat del meu nom i, en constatar que no em necessitaven, he pogut tornar de seguida cap a casa. En un primer moment tot plegat et sembla absurd i consideres que això de ser suplent (primer suplent) en una mesa electoral és una ximple pèrdua de temps, perquè, tant si tens pensat votar com si no, aquest diumenge t'has de llevar molt d'hora (avui, segur que més d'hora que el Guardiola), fer acte de presència i tocar el dos. Ni tan sols no pots votar, aprofitant que ja ets allà. Però el cas és que quan sents la frase "ja pots marxar" t'envaeix una immensa sensació d'alliberament; fins i tot una absurda felicitat. Et sap greu pels qui s'han de quedar, però no pots negar la satisfacció que et produeix que hagin vingut tots i que tu puguis fotre el camp. Potser per això, en arribar a casa, amb son però desvetllat, em ve de gust rellegir "La primera pedra", aquella novel·la de Sergi Pàmies que explica la història d'un lampista que juga a futbol en un equip en què mai és titular, i és amant d'una dona casada, i que assumeix la seva condició de suplent no sols en l'àmbit esportiu, sinó també en el familiar, en el laboral i en el sentimental. I és que, ben mirat, el suplent en una mesa electoral i en moltes altres situacions quotidianes pot tenir molts més avantatges que el titular. Indiscutible.

Emocionant homenatge a Joan Solà

2011-11-17T23:11:00.001+01:00

Els emocionants parlaments de la Laura Borràs i la M. Carme Junyent han convertit l'homenatge al mestre, Joan Solà, en un acte realment especial. Ambdues han compartit amb el públic els seus records i vivències personals, a través de les quals han transmès de manera molt emotiva la seva admiració per la personalitat de l'insigne filòleg.

Entre el públic hi havia més d'un exalumne. Persones, entre les quals m'incloc, que hem tingut el privilegi d'assistir a les classes de Joan Solà i de rebre, per tant, els seus ensenyaments de sintaxi, però sobretot d'actitud a favor de la llengua, de la cultura i del país. El pas de la vida ens va deixar, inevitablement, orfes del mestre, però les seves lliçons són un llegat que actes com el d'avui contribueixen a recordar i fer perdurables.

Enhorabona, doncs, a Paranoia accions i Òmnium Cultural per l'encert en l'organització de l'acte i en l'elecció de les encarregades d'homenatjar Joan Solà. Una vetllada que ni tan sols la casualitat que ha fet coincidir-lo amb un acte electoral d'un partit com Plataforma per Catalunya a la sala del costat ha pogut deslluir. En temps complexos com els que vivim i com els que s'acosten, la figura de Joan Solà roman com un exemple a seguir. Exemple de tenacitat, de dignitat. El seu verb vehement i la seva humana bonhomia ens il·luminen. Gràcies, mestre. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.
Només puc afegir el fragment d'un correu electrònic que en Joan Solà em va enviar per agrair el comentari de felicitació pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes publicat en aquest modest bloc: "No puc tenir satisfacció més gran que sentir un alumne (i ara ja són desenes, que m'omplen el @) per al qual la meva presència va significar alguna cosa no vulgar en la seva vida. Moltíssimes gràcies".

Deu més u

2011-11-11T18:37:00.001+01:00

A les onze i onze i onze d'avui, dia onze del onze del onze, no s'ha acabat el món. Només ha calgut un segon per comprovar que l'univers continuava funcionant. Ha estat, doncs, un instant com qualsevol altre. Ha durant tant com el següent i com l'anterior, tot i que potser ha provocat algun orgasme entre els afeccionats a la numerologia. Però, tret d'això, no ha passat res digne d'esment. En el meu cas no he guanyat els onze milions d'euros del sorteig especial de l'Once, snif; però tampoc no ha estat un dia especialment malastruc. I, si més no, tot aquest enrenou amb la data ens ha distret una mica de tanta notícia aclaparadora. I tranquils: ja falta un dia menys per al dos del dos del dos mil vint-i-dos!

Homenatge al mestre, Joan Solà

2011-11-03T13:49:00.001+01:00

La sala de socis de l'ateneu Igualadí acollirà el 17 de novembre la presentació del llibre L'última lliçó. Parlaments polítics i acadèmics de Joan Solà. L'acte comptarà amb la presència i participació de les professores universitàries Laura Borràs i Carme Junyent, i serà presentat per l'escriptora igualadina Maria Enrich. No us podeu perdre aquest homenatge al mestre, Joan Solà, organitzat per Paranoia accions.

El Tintín del segle XXI

2011-10-31T18:56:00.001+01:00

De petit, com tothom, havia llegit les aventures de Tintín i recordo que m'havien agradat, però sense l'entusiasme que creaven en molta gent de la meva generació. Avui he anat a veure la versió de l'Spielberg amb els meus fills i m'ha encantat, i a ells, també. La tecnologia evoluciona i, d'alguna manera, és lògic que ara arribi aquesta versió, que és el Tintín del segle XXI. Però l'important és que l'esperit del personatge i de les seves aventures es manté. Potser perquè l'Spielberg també és tan intrèpid i tan curiós com el Tintín i, sobretot, com el seu creador, Hergé. Això sí, l'única cosa que m'ha tocat una mica la pera -o la castanya, tenint compte la data- és que no he pogut triar en quin idioma volia veure la pel·lícula. Les aventures d'en Tintín s'han modernitzat, però a Igualada encara no és possible veure-les en català. Trist!

Inici del programa de parelles lingüístiques a Igualada

2011-10-26T14:13:00.000+02:00

Aquest dimarts va començar a Igualada el programa de parelles lingüístiques del Voluntariat per la Llengua, impulsat pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya. El Saló de Sessions de l’Ajuntament va acollir la jornada inaugural, on molts dels participants van poder conèixer les seves parelles i van explicar els motius que els han dut a voler aprendre o voler ensenyar el català.

Croats, italians, senegalesos, dominicans, marroquins i peruans van coincidir en la seva voluntat d’integrar-se a la societat igualadina i en l’important paper que juga la llengua catalana en aquesta aspiració. Hi participen també, però, persones nascudes a l’estat espanyol. Madrilenys, extremenys i andalusos que, per motius laborals o senzillament perquè el seu entorn mai els ha facilitat l’aprenentatge de la llengua, ara han volgut començar a adoptar-la.

Assaborint l'èxit de la V Jornada de Llengua i Immigració

2011-10-21T20:15:00.000+02:00

L'alta participació i la qualitat de les diverses intervencions i experiències exposades, a més de la presència de la directora general de política lingüística, Ivonne Griley, han contribuït a l'èxit de la V Jornada de Llengua i Immigració de l'Anoia, que ha centrat bona part del programa en les possibles aplicacions de les TIC com a element de dinamització de l'ensenyament de llengües. també hi ha hagut un apartat dedicat a l'àmbit de l'alfabetització, que ha inclòs la presentació del projecte Lletres per a tothom. L'esforç, doncs, ha valgut la pena. Gràcies a tothom per fer-ho possible.

Bellprat, Vila del Llibre consolidada

2011-10-03T17:54:00.003+02:00

Bellprat ha consolidat definitivament la seva condició de vila del llibre. La quarta edició d'aquest esdeveniment popular i literari ha estat un èxit organitzatiu, de contingut i de participació. A més, la climatologia ha estat novament una bona aliada i també ha contribuït a l'èxit, ja que els nombrosos visistants han pogut voltar sense presses pels carrers plens de parades de llibres de vell i les cases i locals adaptats com a singulars sales d'exposicions. Seguint el concepte de Book Town, Bellprat és un petit indret rural d'interès històric i bellesa natural que ha trobat en el món del llibre i tota la cultura que hi ha al voltant l'excusa per sortir de l'oblit i trobar una segona oportunitat per a les velles cases rurals.

Un plaer passejar-hi i saludar tanta gent. Enhorabona!

Arriba la 5a Jornada de Llengua i Immigració de l'Anoia

2011-09-28T12:08:00.000+02:00

El Servei Comarcal de Català de l'Anoia i el Pla de Ciutadania i Immigració organitzen la cinquena edició de la Jornada de Llengua i Immigració de l'Anoia. El programa inclou una ponència marc sobre l'aprenentatge de llengües i les TIC, a càrrec de Carles Cassanyes. També hi haurà la presentació del programa "Lletres per a tothom", a càrrec d'Assumpta Eixarch, de la Direcció General d'Immigració.

Finalment, en l'apartat d'experiències, Elena Blaya, de la Direcció General de Política Lingüística, presentarà diversos recursos per a l'acolliment lingüístic, mentre que Llibertat Blanes i Laura Corsà, del CNL de Lleida, parlaran de l'ús de Facebook com a eina per a la dinamització de l'aprenentatge i de la wiki com a eina complementària a l'aula.

Si us sembla interessant, podeu fer la inscripció, que és gratuïta, a través del correu electrònic plaimmigracio@anoia.cat.

"Olor de gas", a les Tertúlies Catalanes de Ciència-ficció, Fantasia i Terror

2011-09-16T22:54:00.001+02:00

El dia 25 de Setembre, dins de les XXI Tertúlies Catalanes de Ciència Ficció, Fantasia i Terror (Ter-Cat), tindrà lloc la presentació d'Olor de gas a Jorba. L'acte s'inclou en la programació del Correllengua 2011.

Les Ter-Cat són unes tertúlies enfocades a parlar sobre ciència-ficció, fantasia i terror en qualsevol dels seus llenguatges. En aquesta ocasió, també inclouran la presentació del número 5 de la revista Catari i de les obres finalistes als III Premis Ictineu (únics premis que valoren obres fantàstiques en català).
Podeu trobar més informació en aquest enllaç:

1r Concurs de microrelats de por

2011-09-14T21:39:00.000+02:00

Si et fascinen les històries de terror i t’agrada escriure, anima’t a participar en aquest concurs i envia els teus textos a la Biblioteca Central d'Igualada. Tens temps fins el dia 30 de setembre.

Postals d'estiu: en català a Zugarramurdi

2011-09-03T11:00:00.004+02:00

Arribem a Zugarramurdi, a Navarra, a tocar literalment de França, i anem a veure la seva cova de les bruixes, digna de ser visitada. Quan ens disposem a comprar les entrades tenim l'agradable sorpresa de ser atesos en català. I no és que la persona que hi ha a la taquilla sigui catalana, sinó que ha après la nostra llengua i la parla amb molta fluïdesa. També ens dóna la versió en català del full informatiu sobre el recorregut per la cova que s'ofereix a tots els visitants. Tot plegat ens sorprèn pel que té d'inveresemblant, però de fet, l'únic que ha passat és que algú ha pensat que és normal oferir atenció en català en un punt d'interès turístic que, pel que sembla, rep molts visitants catalans. Tan senzill, però també tan increïble com això. L'endemà arribem a Catalunya i llegim que el TSJC torpedina la línia de flotació de l'ensenyament del català. Retorn brusc a la 'normalitat'. Zugarramurdi se'ns acut una excepció, un fet quasi paranormal. És clar, és terra de bruixes...

Postals d'estiu: Londres

2011-09-03T10:32:00.003+02:00

No ho descobriré jo ara. Londres és una ciutat especial. Però més enllà dels seus monuments, dels seus parcs, del seu caràcters cosmopolita, el que crida l'atenció és que una ciutat amb tants milions d'habitants, en què les multituds són la norma, no transmet en cap moment la sensació de caos. Hi ha molta gent, hi ha molt trànsit, però tot flueix en una mena d'ordre no escrit. La gent que viatja amb metro o els conductors que circulen pels carrers es deixen guiar pel sentit comú i es difícil veure empentes, maniobres agressives, tocs nerviosos de clàxon... Res a veure amb, posem per cas, Barcelona. Potser només és la flegma britànica, potser tan sols són les dosis adequades d'urbanitat... El cas és que passejar per Londres ésun plaer.

10 anys de la Biblioteca de la Memòria

2011-07-27T14:31:00.003+02:00

Llegeixo amb satisfacció que la Biblioteca de la Memòria, un arxiu de la Biblioteca Central d'Igualada que aplega testimonis de records i vivències de la gent(memòries, treballs, entrevistes, cartes...) compleix ja 10 anys i arriba als 100 documents recollits i catalogats.
M'enorguelleix que els primers documents d'aquest arxiu singular fossin tres textos elaborats per membres dels Escrividors, entre els quals figura la biografia del meu avi, Josep Elias Requesens. L'eficàcia i la perseverància de la directora de la Biblioteca, M. Teresa Miret, han permès que el projecte s'hagi consolidat plenament i compleixi l'objectiu de preservar uns testimonis d'un gran valor cultural i històric, el que es troba en els records i les experiències viscudes.
Si alguna persona té documents (cartes, records, escrits...) que li semblin interessants per ser conservats en aquest arxiu també els pot portar a la Biblioteca de la Memòria. Us puc assegurar que quedaran en molt bones mans i restaran a disposició d'historiadors, investigadors i estudiants que facin recerca en l'àmbit local.

Call for papers, lectura i anàlisi de la literatura digital

2011-07-19T09:43:00.004+02:00

El Grup de Recerca Hermeneia organitza el congrés Internacional "Mapping e-lit: Lectura i anàlisi de la literatura digital", que tindrà lloc al CaixaForum de Barcelona, els dies 13 i 14 d’octubre de 2011. El congrés, que vol ser un espai de participació, reflexió i diàleg sobre la literatura digital, convida a presentar comunicacions al voltant dels següents aspectes: El viatge de la pàgina a la pantalla. Transmedialitats; Close-reading E-lit; La literatura amplificada. Noves formes de lectura en la pantalla, i Obsolescència de l’E-lit i estratègies de conservació de la literatura digital.

L'objectiu d'aquesta nova iniciativa del Grup de Recerca Hermenia és l'establiment de l'estat de la qüestió de la literatura digital, a més de la reflexió sobre les polítiques de difusió i conservació de la literatura digital, i la presentació, lectura guiada i anàlisi de les obres digitals des de l'autoria i la crítica.

Màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic

2011-07-08T12:33:00.004+02:00

El màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment lingüístic té l'objectiu de formar les persones que s'hi matriculin en tots els aspectes que cal conèixer per a dedicar-se professionalment a l'ensenyament de català a aprenents estrangers, i a la dinamització de la llengua, principalment en el marc de l'acolliment lingüístic de població adulta, però també en els diferents entorns de l'ensenyament reglat.

El curs comença el 3 d'octubre i la preinscripció es pot fer fins al 22 de juliol i de l'1 al 23 de setembre., exclusivament per internet.

El màster és una iniciativa conjunta de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull i la Direcció General de Política Lingüística.

Una agradable vetllada entre clàssics

2011-06-29T14:33:00.004+02:00

En el mateix escenari que fa uns mesos vam presentar "Olor de gas", però aquest cop amb els papers canviats. Aquesta vegada em va tocar a mi fer la presentació de "Per què llegir els clàssics, avui" i vaig intentar explicar alguns dels motius per què llegir aquest llibre i que es resumeixen en el fet que aquesta obra ens ofereix la possibilitat d'acostar-nos a alguns clàssics de la literatura internacional i catalana, antiga i contemporània. Un objectiu que s'assoleix plenament gràcies al rigor i a la capacitat de comunicació de l'autora, que aconsegueix seduir el lector i, alhora, trasmetre-li els seus sòlids coneixements sobre cada un dels clàssisc referenciats.

De tota manera, la meva missió va ser entretenir una mica el públic que, en realitat, havia vingut a escoltar la Laura Borràs. L'autora del llibre va comentar diversos aspectes relacionats amb el seu treball i, a més, va oferir una mena de "bonus track" amb recitació inclosa d'alguns poemes de Pere Quart que va fer les delícies de tots els qui ens vam aplegar a la sala se socis de l'Ateneu Igualadí. Una vetllada molt agradable.

Presentació de "Per què llegir els clàssics, avui", de Laura Borràs

2011-06-22T23:33:00.003+02:00

Si us agrada la literatura, el dimarts 28 de juny, a les 19.30 h, ens podeu acompanyar a la presentació del llibre "Per què llegir els clàssics, avui", de Laura Borràs, que tindrà lloc a la sala de socis de l'Ateneu Igualadí.

Si us voleu anar ambientant, podeu escoltar l'entrevista amb l'autora que va ser emesa dilluns al programa "Vols llegir?" de Ràdio Nova.

Veredicte del Concurs de Contes de Ràdio Nova

2011-06-22T22:44:00.002+02:00

Coincidint amb el primer dia d’estiu, Ràdio Nova va fer el lliurament de premis del Concurs de Contes a la Ràdio, amb el qual he tingut l'honor de col·laborar com a membre del jurat. Una cinquantena de contes han concorregut al certamen, que ha arribat ja a la tretzena edició.Si voleu llegir la crònica de l'acte o consultar el veredicte,podeu fer-ho a través d'aquest enllaç.

Una nit amb la Lluna

2011-06-16T18:20:00.005+02:00

L'eclipsi de la Lluna ens va permetre viure una agradable vetllada a l'Observatori de Pujalt. D'entrada, l'Albert Borràs ens va fer una didàctica explicació del fenomen astronòmic que ens havia aplegat allà. Després vam sortir a l'exterior, però com que la Lluna es va fer esperar, perquè estava a poca alçada i eclipsada totalment i això en dificultava la visió, vam aprofitar per observar Saturn a través dels telescopis de l'observatori, de socis d'AstroAnoia i d'algun particular. La imatge era senzillament espectacular: veure amb els nostres propis ulls l'anell de Saturn que només hem vist en pel·lícules o fotografies!

I aprofitant que, amb la Llum eclipsada, la nit era especialment fosca, vam poder observar també amn detall un gran nombre d'estels i constelacions. Fins que, de mica en mica, la Lluna va anar adquirint el protagonisme que en principi tenia adjudicat. El seu aspecte inicialment vermellós es va anar transformant a mesura que la llum solar va començar a impactar directament sobre la seva superfície. Observar-ho a través del telescopi va ser el millor epíleg d'una nit especial. I després, mentre tornàvem cap a casa amb el cotxe, era impossible deixar de mirar la Lluna, ja gairebé plena, però una mica més misteriosa del que és habitual.

LIT&TIC: Connectats a l’ensenyament

2011-05-31T23:14:00.004+02:00

La necessitat d’utilitzar les TIC en el sector educatiu per obtenir millor resultats acadèmics és ja un fet innegable. Malgrat tot, ens trobem encara en uns moments de canvis, de transició i adaptació, tant per part dels centres, com també del professorat i alumnat. El Seminari LIT&TIC: Connectats a l’ensenyament, que es durà a terme l'1 de juliol a Barcelona, té com a objectiu principal oferir tota una sèrie d’eines, recursos i metodologies per aplicar les TIC a les aules, no només per motivar als alumnes, sinó sobretot per assegurar un ensenyament de qualitat.
Participants: Joaquín María Aguirre, professor de Ciències de la Informació, Universidad Complutense de Madrid; Laura Borràs, Directora del Grup Hermeneia i del Màster en Literatura en l’Era digital, Universitat de Barcelona/Grup 62; Aleix Cort, Director del Projecte Videolit (http://videolit.org/pg/goto/home; Oreto Doménech, professora de l’IES Paca Mollà (Alacant) i membre del Grup Hermeneia; Sandra Hurtado, Ajudant de Recerca del Grup Hermeneia; Cori Pedrola, professora de disseny i imatge a Belles Arts, Universitat de Barcelona; Raffaele Pinto, professor de Literatura italiana, Universitat de Barcelona i membre fundador del Grup Hermeneia; José Rovira, professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat d’Alacant; Berta Rubio, Lectora i correctora d’estil i membre del Grup Hermeneia. http://digiteratura.blogspot.com/, i Laura Santacruz, professora de l’IES Las Lomas (Alacant).

Això havia de petar... i ha petat!

2011-05-31T23:03:00.001+02:00

L'últim dia de maig, l'aigua ha caigut a raig. I és que mirant el cel, ja es veia que això havia de petar. I ha petat de cop! Per als qui s'ho han pogut mirar des de casa, per la finestra, la pluja ha estat un espectacle. Però per als qui eren al carrer, caminant o circulant amb el cotxe, l'aiguat no ha tingut gens de gràcia. Coses de la primavera...

Jornades de la Penedesfera, a Igualada

2011-05-18T22:43:00.001+02:00

Les Jornades de la Penedesfera constitueixen la trobada de blocaires del Penedès, aquells que tenen relació amb les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. Tots els actes programats seran gratuïts. La transversalitat de internet i els mitjans de comunicació socials generen multitud d’experiències aplicades a tots els àmbits de la vida diària, de les quals en podem treure el màxim profit. La Penedesfera, i concretament els blocaires anoiencs, organitzen aquestes jornades amb la voluntat de fer d’Igualada una referència en el desenvolupament social mitjançant internet.
L’objectiu de l’esdeveniment és traslladar al conjunt de la societat el fenomen blocaire gràcies a les eines del web 2.0 i les noves tecnologies des d’una vessant social, ciutadana, participativa i col.laborativa. Les jornades estan adreçades a tothom qui vol introduir-se en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
S’ha preparat a la capital de l’Anoia una trobada molt interessant per projectar la comarca en tots els àmbits. Hi haurà sis taules rodones sobre els canvis i tendències en el món del patrimoni cultural gràcies a les noves tecnologies, la força determinant de les xarxes socials en la mobilització ciutadana, Mares i pares que usen Internet per explicar vivències o compartir experiències, com les TIC han transformat les empreses tradicionals, els models de negoci a internet que han triomfat i també els fracassos 2.0. Les jornades tindran com a inici un Vins&Blogs a càrrec d’un dels millors bloggers del vi i natural d’Igualada amb un tast per tots els assistents acompanyat dels mateixos viticultors que estan recuperant l’autenticitat de les varietats autòctones.
Tots els actes són gratuïts, només cal una inscripció prèvia. Es podran seguir a http://www.penedesfera.cat. El tag a twitter serà #Penedesfera

Ressenya a "De res, massa"

2011-05-11T14:51:00.002+02:00

Comentari de Josep M. Sansalvador sobre Olor de gas al seu bloc De res, massa:
Tal com diu la contraportada, el llibre és la crònica marciana d’un viatge sense retorn, un història de ciència-ficció a la catalana, amb forta presència de la millor ironia, de la qual la nostra tradició literària en va plena. A través de la ironia i de l’humor, Elias ens força a reflexionar sobre les actuals formes de vida i cercar conclusions, a través d’unes situacions insospitades i un ritme narratiu molt ben calculat.

Olor de gas, de poc més d’un centenar de pàgines, és una novel·la ideal per dur-la al sarró d’anar a treballar. En un parell de viatges la podem enllestir amb entera satisfacció. La seva mida ho permet i el seu contingut, que ens captivarà des del primer moment, podria arribar a fer que -al tanto!-, enganxats a la lectura, ens saltem la parada del metro.

Divendres, presentació a Mollerussa

2011-05-11T13:15:00.002+02:00

Divendres, en el marc del XXVII Saló del Llibe Infantil i Juvenil, tindrà lloc la presentació a Mollerussa d'Olor de gas i de Les heroïnes contraataquen, de Bel Olid, VIIIè Premi Rovelló d'Assaig de Literatura Infantil i Juvenil, 2010. A part dels dos autors, també hi participaran Josep Borrell, escriptor i crític literari, i Lluís Pagès, director de Pagès Editors.

Em fa especial il·lusió presentar la novel·la a Mollerussa, ja que va ser precisament allà on, ara fa un any, l'olor de gas es va començar a escampar per tot arreu.

El club de lectura de Manresa supera totes les expectatives

2011-05-06T17:42:00.003+02:00

Poder conèixer de primera mà les impressions dels lectors és una experiència sempre agradable, però la veritat és que la sessió del club de lectura de Manresa va superar totes les meves expectatives, tant pel que fa al nombre d'assistents com a la intensitat del col·loqui que vam mantenir sobre les aventures i desventures de l'Adam Bach a Mart. Les preguntes i els comentaris sobre "Olor de gas" van ser tot un regal. Per tant, aprofito per agrair a tothom la seva participació i a la Núria Brugarolas i als companys i companyes del CNL Montserrat per haver-ho fet possible.
El punt final de la vetllada va ser la sempre agraïda experiència de signar exemplars i comentar de manera més particular les impressions sobre el llibre. Em va fer gràcia saber, per exemple, que per a una de les alumnes dels cursos de català, "Olor de gas" ha estat el primer llibre que ha llegit en la nostra llengua. Quin privilegi!

El corraló dels llibres oblidats

2011-05-02T19:47:00.004+02:00

El dissabte dia 21 de maig el passatge Capità Galí d’Igualada es convertirà en “El corraló dels llibres oblidats”. Es tracta d’una activitat organitzada per Llegim...? Llibreria i Paranoia Accions amb l'objectiu de dinamitzar els racons del nucli antic de la capital de l'Anoia. Aquell dia, des de les 10 del matí les 8 del vespre, tots els raconets d'aquella part la ciutat es convertiran en un gran aparador de llibres vells i usats on es podrà passejar, mirar, intercanviar, llegir, triar i remenar, prendre i deixar, i també, per què no, comprar-ne de nous a la botiga.

A més, s’ha previst una sèrie d’actes que amenitzaran la trobada: presentacions literàries, petits concerts, exposicions... així com un vermut al migdia a la plaça de l’Ajuntament a preu de “butxaques escurades”, en col•laboració amb els bars de la zona.

Des de l'Escrividor ens afegim a la crida per animar-vos a participar-hi activament amb donació prèvia dels vostres llibres usats, aquells que ja no llegiu ni consulteu i que creieu que en unes altres mans farien ara mateix més bon profit. Si és així, us animem que els porteu a la Llegim...? Llibreria en una caixa o bossa en què digui: Estic esperant que em llegeixis! Dia del llibre oblidat.

Lip dub per la llengua

2011-04-29T09:55:00.003+02:00

El Lip dub per la llengua és una iniciativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l'objectiu de reivindicar, d'una manera lúdica i original, el paper del català com a eina d'inclusió dels nouvinguts i llengua comuna. La gravació, que va tenir lloc en dues fases els dies 15 i 16 d'abril, va comptar amb la participació de prop de 1.500 persones i també de moltes cares conegudes que apareixen en el vídeo. Una iniciativa que val la pena difondre.

Un Sant Jordi especial, malgrat la pluja

2011-04-23T21:30:00.004+02:00

Al matí, esmorzar literari a Lleida, a la seu de Pagès Editors. Optimisme general, malgrat el cel grisós. En Lluís Pagès ho explica prou bé: no és important com comencem el dia; és important com l'acabarem!

Al migdia, signatura de llibres a Igualada. Bon ambient a Cal Font i molts amics que s'acosten a saludar a les parades d'Abacus i Aqualata. Finalment arriba la pluja; però, de fet, és l'hora de dinar...

A la tarda, cap a Manresa. Signatura a la botiga d'Abacus. Tracte molt cordial i converses molt agradables amb lectors i lectores. Aprofitem per fer una passejada per les parades i conèixer l'ambient del Sant Jordi manresà. Al Passeig Pere III saludem el Jordi Estrada, els amics d'Òmnium Cultural i, també, el Valentí Junyent,amb qui tan bones estones vam compartir en la seva època a l'IHC i que ara és candidat a l'alcaldia de la seva ciutat. Tornem a Igualada, a Cal Font... i no es cansa de ploure. Però no hi fa res. És Sant Jordi. Un Sant Jordi amb molta olor a gas!

El club de lectura a la ràdio, una agradable experiència

2011-04-05T10:17:00.004+02:00

Agraeixo molt sincerament a Florenci Amat, l'Eva Copoví, l'Adela Ortega, la Cristina Llobet i la Duvi López la seva participació en el club de lectura d'Olor de gas que el programa "Vols Llegir?" de Ràdio Nova va emetre dilluns en directe. Amb la direcció de Josep M. Solé, conductor del programa, aquest grup de lectors va oferir les seves opinions i impressions sobre la novel·la i, personalment, em van fer passa una molt bona estona parlant dels aspectes més destacables de l'argument, reflexionant sobre la personalitat de l'Adam Bach, protagonista de la història, i compartint valoracions sobre el desenllaç de la trama.

Tal com vaig dir en directe, per a mi ha estat un plaer participar en aquesta iniciativa i un privilegi que Olor de gas hagi estat el llibre escollit per estrenar aquest club de lectura a través de la ràdio.

Si voleu escoltar tot el que aquest grup de lectors va comentar sobre Olor de gas, podeu accedir al següent podcast:

Dilluns, club de lectura radiofònic

2011-04-01T18:40:00.003+02:00

Aquest dilluns, a les 8 de vespre, Olor de gas té el privilegi d'estrenar el club de lectura radiofònic que organitzen conjuntament la Biblioteca de Vilanova del Camí i l'espai literari de Ràdio Nova "Vols llegir?", que dirigeix i presenta Josep M. Solé. L’espai radiofònic va proposar als seus oients i seguidors de la seva pàgina a internet, a més dels usuaris de la biblioteca, la lectura del llibre per debatre i comentar el seu contingut entre els participants d'aquesta activitat. La mateixa mecànica que habitualment practiquen les biblioteques, però amb característica especial que és farà en un estudi de ràdio i en directe. Entre els inscrits per participar en el programa de dilluns, hi ha seguidors del programa de Vilanova, d'Igualada i de la Torre de Claramunt. Amb ells i amb tots els qui vulgueu escoltar la sessió des del 107.7 de la FM, compartiré aquesta expericència. Fins dilluns, doncs, i moltes gràcies.

Laura Borràs ens explica per què cal llegir els clàssics, avui

2011-03-24T09:46:00.004+01:00

Mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inexhaurible. El clàssic sempre és generós. D’Èsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors contemporanis com ara Màrius Sampere o Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics.
“Reivindicar la necessitat de la lectura pot semblar un acte d’ingenuïtat. I, tanmateix, cal fer-ho. La literatura té un component fonamental d’aventura. Implica endinsar-se en mons que poden ser completament diferents del nostre, probablement desconeguts i, per això, fascinants! La literatura és en gran mesura un viatge. Permeteu-me, doncs, la metàfora, i deixeu-me que us faci de guia pels viaranys i giragonses d’aquest món.”
Tots els qui coneixem la passió per la literatura i el poder de seducció de Laura Borràs esperem amb candeletes el moment de començar a devorar i assaborir aquest llibre.

Crònica marciana (article de l'escriptor Llorenç Capdevila sobre "Olor de gas")

2011-03-06T17:58:00.003+01:00

Fa més de seixanta anys, Ray Bradbury va publicar The Martian Chronicles, un recull de relats que pot llegir-se com una novel·la i que tenim traduït al català (Les cròniques marcianes) per Quim Monzó.
L’obra de Bradbury s’inicia amb la cita següent: “—És bo de renovar la nostra capacitat de sorpresa –va dir el filòsof—. Els viatges espacials ens han fet, a tots plegats, nens una altra vegada”. El comentari encaixa perfectament amb la lectura d’Olor de gas, la novel·la de l’igualadí Pep Elias que va guanyar el darrer Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa i que fa poc ha publicat Pagès Editors. L’autor, que es defineix com a Escrividor (nom del seu bloc a internet), presenta una obra que podria classificar-se dins del gènere de la ciència-ficció, però on, com es llegeix a la contracoberta, hi ha més ficció que no pas ciència.
Olor de gas és un agradable divertimento, a mig camí entre la novel·la i el relat breu, escrit amb un molt bon domini del pols narratiu, que ens fa viatjar, al costat del protagonista, Adam Bach, fins al planeta roig. Desenganyat del nostre món, desil·lusionat per la recent pèrdua de la dona estimada, Bach (que, curiosament, de petit mai no havia manifestat cap interès per ser astronauta) decideix aventurar-se en una expedició a Mart que només li garanteix el bitllet d’anada i que el condemnarà a una solitud irreversible, però que tanmateix potser l’aproparà a una certa pau interior. Les pinzellades de reflexió existencial i, fins i tot, teològica, donen un xic de profunditat a la història.
Però si hi ha una constant en aquesta novel·la de Pep Elias és el sentit de l’humor, la ironia que es manté adherida, amb naturalitat, a un llenguatge sobri i transparent. L’estil és d’una gran pulcritud. Abunden frases com “des d’allà dalt no es veien les fronteres que separen uns països dels altres”, “és marcià tothom que viu i treballa a Mart”, “el sol només brillava per la seva absència”, “la sobredosi d’elogis ensucrats hauria saturat de colesterol les artèries de la meva autoestima”, o “pitjor que viure sol en un planeta poc acollidor era haver de viure-hi mal acompanyat”.
En la presentació que Jordi Estrada va fer de la novel·la el passat gener a la llibreria Petit Parcir, el manresà va reivindicar la tradició humorística en la literatura catalana (des de Tirant lo Blanc fins a Quim Monzó, passant per Carner, Pere Quart o Pere Calders) i va contrastar un humor català (de tendència més aviat massoquista) enfront d’un humor espanyol (tirant a sàdic), i, en tot cas, relacionat amb l’humor jueu (en la línia de Woody Allen). Estrada va inscriure Olor de gas en aquesta tradició i, molt oportunament, va observar que el to (un narrador en primera persona que narra les coses extraordinàries que li passen sense perdre, en cap moment, la serenitat) recordava especialment la sobrietat amb que els protagonistes dels contes de Pere Calders entomen els designis del destí.
Com les de Ray Bradbury, la crònica marciana de Pep Elias parla més de la Terra que de Mart perquè, en el fons, parla dels humans més que de cap altra cosa. En l’obra de Bradbury, Mart és una mena de mirall pessimista de la Terra; en la d’Elias, en canvi, és més aviat un indret on trobar una segona oportunitat.

(Article de Llorenç Capdevila, publicat al Regió7 el 5 de març de 2011)

Una altra mena d'olor de gas

2011-02-19T14:19:00.003+01:00

Divendres, a la feina se sentia una forta i preocupant olor de gas. Van haver de venir els tècnics de la companyia per comprovar que no hi hagués cap fuita. Al final va resultar una falsa alarma, però jo vaig haver de jurar i perjurar que no era una estratègia meva per promocionar la novel·la...

"Olor de gas" estrena el club de lectura radiofònic del programa Vols llegir?

2011-02-18T23:55:00.005+01:00

El programa "Vols llegir?" (Ràdio/bloc/web 2.0), amb al col·laboració de la Biblioteca de Vilanova del Camí, vol traspassar a la ràdio l'èxit dels clubs de lectura. Per aquest motiu, organitza el primer club de lectura específicament fet per al mitjà radiofònic.
La mecànica serà la mateixa: proposar la lectura d'un llibre per fer-ne posteriorment un debat o comentari entre els lectors que s'hagin inscrit a l'activitat. La característica especial és que es realitzarà als estudis de Ràdio Nova, amb l'emissió d'un programa sencer del "Vols llegir?".
Per això em fa molta il·lusió que l'obra proposada per a la primera edició d'aquest club de lectura radiofònic, impulsat per l'hiperactiu Josep M. Solé, sigui precisament "Olor de gas".
Per participar en aquest Club de lectura-Vols llegir?, només cal sol·licitar-ho a través de l'adreça de correu electrònic volsllegir@radionova.cat, del Facebook i el Twitter del programa o al servei de préstecs de la Biblioteca de Vilanova del Camí (carrer Mare de Déu Núria, 1, Centre Cultural Can Papasseit).
La data prevista per a l'emissió és el dia 4 d’abril.

Presentació de "L'orgia verbal. Converses amb Màrius Serra"

2011-02-11T19:07:00.005+01:00

Els amics de Paranoia Accions m'han convidat a fer la presentació del llibre "L'orgia verbal. Converses amb Màrius Serra", de Biel Barnils. Si voleu venir, ho farem aquest dijous, a les 8 del vespre, a la Sala de Socis de l'Ateneu Igualadí. Us avanço que és un llibre molt distret, que entreté, diverteix i també fa reflexionar. I és que 15 hores de conversa amb en Màrius Serra per força han de donar molt suc!

Noves especialitzacions del màster en estudis literaris a l'era digital

2011-02-08T18:24:00.003+01:00

El proper mes d'abril comencen les classes virtuals de les noves especialitzacions del màster en estudis literaris a l'era digital, organitzat per la Universitat de Barcelona, a través de l'IL3, Institut de Formació Contínua, en col·laboració amb Grup 62. Els estudis, dirigits per la Dra. Laura Borràs, es fan en modalitat en línia.

Lectura musical d'"El primer dia de les nostres vides", a càrrec de Jordi Boixaderas

2011-02-04T21:22:00.007+01:00

Dins del cicle literari-musical Panda Sonora, organitzat per l'escriptor i músic Francesc Miralles, el diumenge 6 de febrer a les 20:30h a l'Astrolabi, l'actor Jordi Boixaderas llegirà "El primer dia de les nostres vides" de Teresa Roig, acompanyat en directe per Àlex Miquel i Mònica Trueba al piano.

Qualsevol persona que hagi tingut ja el plaer de llegir aquesta novel·la haurà pogut comprovar que la seva autora igualadina té una gran habilitat per explicar sentiments, per transmetre emocions. I això és un gran avantatge per a una persona que es dedica a escriure, perquè la literatura consisteix bàsicament en això, consisteix a escriure alguna cosa que provoqui emoció. I ella té la virtut que no descriu sentiments, sinó que els desperta.

"El primer dia dels nostres dies" és una història que atrapa pel ritme amb què es desenvolupa la trama i per la temàtica, ja que és un relat que parla de les segones oportunitats i ens transmet el missatge que qualsevol final és també un principi. Afegiu-hi, ara, la veu del Jordi Boixaderas i l'acompanyament del piano i tindreu una combinació sensacional.

Jordi Estrada: "L'humor de Pep Elias és subtil, de pluja fina. Gens de sal gruixuda, res d'astracanades""

2011-01-27T12:35:00.015+01:00

Em permeto reproduir-vols alguns fragments de la presentació d'Olor de gas que l'escriptor Jordi Estrada va fer a Manresa:

"La novel.la que avui presentem ens proporciona un pretext magnífic per reivindicar la literatura humorística. Durant molts anys, s’ha establert una categorització de gèneres basada en tòpics i en prejudicis. Així, per exemple, s'ha considerat que la novel·la és un gènere superior al conte i que les novel·les policíaques, de ciència ficció i d'humor eren subgèneres, en relació amb la novel·la realista o piscològica.
(...) Etiquetes a banda, jo m’atreviria a dir que no hi ha cap bona novel.la sense una certa dosi d’humor. Parlo de l’humor en el sentit més genèric possible.
(...) Sense anar més lluny, trobem mostres d’humor en la literatura tradicional, en Tirant el Blanc (humor picantó), en l’Espill de Jaume Roig (humor negre), Vicenç Garcia (humor groller), Josep Carner (humor bonhomiós), Joan Oliver (humor sorneguer), Francesc Trabal (humor absurd), Russinyol (humor satíric), Pitarra (humor descordat), Pere Calders, Quim Monzó… i ara, Pep Elias.
Jo no sé si existeix un tipus d’humor català, però jo diria que si existeix té més a veure amb l’humor jueu que amb l’humor espanyol. Crida l’atenciò, en aquest sentit, que Barcelona sigui la ciutat d’Europa on millor funcionen les pel.lícules de Woody Allen.
L’humor de Pep Elias és un humor subtil, de pluja fina. Gens de sal gruixuda, res d’astracanades. Que neix d’una filosofia molt bàsica, que consisteix a calçar el rei amb xancletes, és a dir, a desacralitzar allò que passa per ser sublim, incontestable. Entre altres claus d’humor, ironitza contra l’obvietat, mostra l’absurditat de les convencions i els estereotips, desfà tòpics, que desmunta per mitjà del sentit comú, etc.
(...) Gairebé tota la novel.la és un monòleg sobre la condició humana, pròpia i aliena, vista a través d’unes ulleres trifocals: la ingenuïtat, la lògica i l’adaptabilitat, que són qualitats presents, d’altra banda, en els personatges de Pere Calders, els quals tendeixen a reaccionar amb ‘sentit comú’ davant les excentricitats de la vida.
Com en les històries de Calders, destaquen aquí:
-el gust narratiu. Ben narrat, la història per la història, sense transcendentalismes (cosa que no vol dir absència de missatges)

-el sentit de l’humor: inherent, natural (no és cap gas afegit!)
(...) Una bona lectura en temps de crisi. L’humor català esdevé, a través d’aquesta història, també universal"

"Olor de gas", a Manresa

2011-01-25T20:14:00.006+01:00

Olor de gas va arribar divendres a Manresa, de la mà de la delegació d'Òmnium Cultural al Bages, que va organitzar la presentació a la llibreria Petit Parcir. L'acte va començar amb unes amables paraules de Delfina Corzan, amb qui fa anys que treballem junts al Centre de Normalització Lingüística Montserrat. Tot seguit, l'escriptor local Jordi Estrada va exposar la seva opinió sobre la novel·la, de la qual va destacar el sentit de l'humor que desprèn el text i la senzillesa de l'estil amb què està escrita i que -salvant les distàncies- va comparar amb el d'autors consagradíssims, com Pere Calders. Després d'escoltar-lo, aquest humil escrividor tan sols va poder donar les gràcies, comentar breument el procés de creació d'aquesta novel·la i posar-se a disposició del públic per respondre les seves preguntes. Un acte, doncs, senzill i agradable i pel qual aprofito aquestes línies per expressar la meva gratitud.

Foto: J. Puig

Tarda de circ

2011-01-17T17:55:00.002+01:00

Dissabte, tarda de circ. I no qualsevol circ: el Raluy tornava a Igualada. I nosaltres tornàvem a veure el seu espectacle. I vam tornar a viure la màgia del món que viu sota la carpa. Fa uns anys el circ semblava abocat a la desaparició, a morir engolit per la modernitat, la tecnologia i la globalització. Però gràcies a l'esperit de gent com la nissaga Raluy, el circ ha tornat a fer l'encara més difícil i, de mica en mica, recobra la vitalitat. I ho fa amb els mateixos arguments de sempre: pallassos especialitzats a arrencar rialles dels espectadors, acròbates disposats a tallar-los la respiració i tota una troupe d'artistes capaços d'encomanar a la pista la màgia romàntica de cada funció. Tarda de somriures i emocions; de clowns i de redoblaments de tambors. Tarda de circ.

Martingales elèctriques

2011-01-14T14:38:00.004+01:00

Fa quatre dies van apujar un 10% el rebut de la llum i, a sobre, el ministre del ram va riure's de nosaltres i va dir que, total, era com si el comvidéssim a un cafè. L'explicació va ser que les pobres empreses elèctriques feia molts anys que suportaven un tracte injust que es veu que les perjudicava molt. I ara Endesa fitxa l'Aznar perquè l'assessori pel mòdic preu de 200.000 euros. Com diria el Nuñez, això és motiu de cese. Com diuen en castellà, apaga y vámonos. I com diem per aquí, l'últim que apagui el llum!

La setmana que ve, a Manresa

2011-01-14T11:41:00.005+01:00

Aquest dimarts va ser a Montbui, on el Pere Peñas i la Iolanda Acosta van fer una amable presentació del llibre, i la setmana que ve "Olor de gas" arriba a Manresa. La delegació d'Òmnium Cultural al Bages organitza un acte a la llibreria Parcir en què l'escriptor local Jordi Estrada parlarà de la meva novel·la. És un no parar apassionant!

Jocs literaris del blog "Tens un racó dalt del món"

2011-01-04T19:55:00.003+01:00

El blog Tens un raó dalt del món, de l'escriptor Jesús M. Tibau, enceta els jocs literaris del mes de gener, que tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors. En aquesta ocasió el lot inclou un exemplar d'Olor de gas. La resta d'obres són:
Música: Qui no plora no mama, de Pepet i Marieta; La mà dels qui t'esperen, de Cesk Freixas.
Llibres: Llibre d'oracions, de Joan Guasch; El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés; Solsticis en minúscula, de Laura Dalmau. Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, 2009; Subsòl, d'Unai Siset, i El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1 de febrer.

Signatura de llibres a Llegim...? Llibreria

2010-12-22T11:39:00.002+01:00

Aquest divendres, de sis a set de la tarda, les amigues de Llegim...? Llibreria m'han convidat a participar en una signatura de llibres a costat de la Teresa Roig i la Susanna Carpi, amb qui tinc el plaer de compartir novetats editorials. Si ens voleu venir a saludar, doncs, de 6 a 7 de la tarda podeu passar per la llibreria, al passatge del Capità Galí, número 4. Us hi esperem!

"Olor de gas" a la llibreria

2010-12-22T11:33:00.004+01:00

Entro a la llibreria i veig "Olor de gas" a costat del llibre de l'Empar Moliner, no gaire lluny del d'en Sergi Pàmies i envoltat d'altres grans noms. Noto cert acalorament i penso que, d'alguna manera, aquest Nadal m'ha tocat la grossa!

Adéu, Lola, i moltes gràcies

2010-12-19T17:46:00.005+01:00

El dia ja era molt fred, però la notícia del teu adéu em va glaçar l’ànima.
En Ferran Torrent va escriure que no hi ha un adéu definitiu que no vagi precedit d'un silenci previ per part del qui se'n va, però en el teu cas no ha estat ben bé així. No fa pas tants dies encara em vas enviar un missatge: estaves contenta per la meva novel·la i tenies moltes ganes de llegir-la. I així és com et recordo, com una persona que sempre tenia moltes ganes de fer coses. De fet, si algú em demana que li defineixi mots com vitalitat o entusiasme, encara ara , els dono l’adreça del teu blog.
Recordo que ens vam conèixer en un curs d’escriptura autobiogràfica. Jo feia de professor, però eres tu qui, amb la teva actitud, em donaves cada dia una lliçó de vida. Eren els dies en què vas decidir compartir les cròniques del teu món. I quan vam tractar el tema de l’autoretrat en vas fer un que et va agradar tant que el vas penjar al perfil del blog. Des de llavors ha estat una delícia visitar-lo de tant en tant i llegir-hi els teus reportatges, comentaris de llibres, crítiques de pel·lícules, impressions sobre espectacles diversos, contes i microcontes i moltes coses més.
Aquesta tardor et vas inscriure també al curs d’escriptura creativa. Em quedo amb la il·lusió dels primers dies, quan encara vas poder venir, disposada, com sempre i malgrat tot, a aprendre.
A nosaltres ens vas ensenyar a tenir sempre moltes ganes de fer coses. Jo avui tinc moltes ganes de dir-te que em sento afortunat d’haver-te conegut. Adéu, Lola i gràcies per haver compartit les cròniques del teu món amb nosaltres. Mostrant-nos el teu món ens has permès conèixer el teu esperit.

Laura Borràs: “'Olor de gas' és una novel·la que ens atrapa, que es llegeix d’una tirada perquè està ben narrada, com l’artifici literari que és”

2010-12-12T20:23:00.009+01:00

La sala de socis de l’Ateneu Igualadí es va omplir de gom a gom dissabte amb motiu de la presentació de la novel·la Olor de gas, de Pep Elias. L’encarregada de conduir l’acte, la professora universitària Laura Borràs, va iniciar la seva intervenció amb una referència a un conte de Quim Monzó en què un personatge menja lletres per apreciar els secrets de la tipografia i que esdevé una metàfora que permet entendre per què alguns textos es tornen tan fàcils de digerir, com aquest d’Elias, i d’altres es masteguen molt i són indigeribles.
A partir d’aquí va anar exposant els ingredients d’aquesta obra, guanyadora de l’edició d’enguany del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa i editada per Pagès Editors. Borràs va anar donant pistes sobre les claus d’un argument singular, ja que explica la història d’un home que accepta protagonitzar la primera expedició humana a Mart sense ni tan sols tenir garantit el bitllet de tornada: “Com aconsegueix l’autor que el nostre interès com a lectors no decaigui? Ben simplement: pel que constitueix la màgia de la literatura, la fascinació pel relat que no significa la fascinació per una història (tot i que la història acostuma a ser clau), sinó que sobretot vol dir la fascinació pel com es narra, pel que es diu i per com es diu”.
En aquest sentit, Laura Borràs destaca que “A Olor de gas el Pep Elias ens manté enganxats al relat a partir de tres elements fonamentals: els tocs d’humor, la sornegueria que travessa tota l’obra i que els qui el coneixem sabem que forma part de la seva mirada irònica i lúcida sobre la realitat, que de vegades necessita d’un toc d’humor per mitigar-ne els efectes. La lògica periodística que impregna el seu estil, i deu ser la conseqüència lògica d’haver practicat el periodisme com a professió durant tants anys. I, finalment, la ficció mateixa, la seva raó de ser: la reivindicació del plaer de contar una història, partint del més estrictament quotidià”.
Atès aquest bon debut com a novel·lista, Laura Borràs va valorar com a esplèndides les perspectives de Pep Elias com a escriptor i va recomanar ferventment als lectors que “abandonin la Terra per uns instants i es concedeixin una estona deliciosa, quasi com si es fessin un auto-regal, per llegir aquesta novel·la. El seu autor està dominat per l’obsessió de narrar i, a les seves mans, com passa amb els bons narradors, la matèria més insignificants es converteix en argument. La restà depèn de la tècnica i la imaginació. I això és el que desprèn Olor de gas”.
Borràs va afegir que “la novel·la de Pep Elias no sona gens a marciana. És molt terrestre” i va afirmar que es tracta d’una “novel·la que ens atrapa, que es llegeix d’una tirada perquè està ben narrada, ben dosificada, com l’artifici literari que és”.
L’acte va cloure amb la intervenció de l’autor. Pep Elias va explicar el procés que l’havia dut a escriure aquesta història, concebuda originalment com a conte, però que de seguida va adquirir dimensions novel·lesques, fet que va aprofitar per comentar les diferències de ritme narratiu entre ambdós gèneres, que va comparar respectivament amb una cursa de 100 metres i una marató.
L’autor també va explicar que el títol de la novel·la és una expressió literal que va protagonitzar fa molts anys una anècdota personal que apareix adequadament adaptada en aquesta obra, i va acabar la seva intervenció agraint al jurat del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa que apostés per la seva història.

La presentació, el dia 11

2010-11-29T17:45:00.005+01:00

Ja us ho podeu apuntar a l'agenda: el dissabte 11 de desembre, a les set de la tarda, a l'Ateneu Igualadí. Us hi esperem per fer la presentació de "Olor de gas", que anirà a càrrec de la Laura Borràs, prestigiosa professora de literatura comparada de la Universitat de Barcelona. Agraeixo la col·laboració de la llibreria Aqualata i de Pagès Editors en l'organització d'aquest acte, on sereu tots molt benvinguts.

"Olor de gas": entrevista a "Vols llegir?"

2010-11-26T23:13:00.005+01:00

Ben aviat podrem confirmar dia, hora i lloc de la presentació de la novel·la "Olor de gas". Mentrestant podeu escoltar l'entrevista que en Josep M. Solé em va fer recentment en el programa "Vols llegir?", que setmanalment dirigeix i presenta a Ràdio Nova. No cal dir que agraeixo la seva complicitat!

Presentació del llibre "El primer dia de les nostres vides", de Teresa Roig

2010-11-15T19:29:00.004+01:00

Aquest dissabte tinc el plaer de fer la presentació d'una gran novel·la: "El primer dia de les nostres vides", de Teresa Roig. El llibre val molt la pena, així que us convido a llegir-lo i, evidentment, a venir a l'acte; serà a les 7 de la tarda, a la llibreria Aqualata.

Premi Atlàntida per a "Clàssics de la literatura", de TV3

2010-11-11T18:26:00.004+01:00

En el decurs de la ja tradicional Nit de l'Edició, el Gremi d'Editors de Catalunya va lliurar el Premi Atlàntida a la millor tasca informativa en ràdio i televisió" al programa Els matins de TV3 per la secció Clàssics de la literatura, conduïda per Laura Borràs i Sílvia Soler. Un premi ben merescut per l'entusiasme i la passió amb què aquest espai reivindica l'actualitat dels clàssics. Per aquest motiu la Laura Borràs es mostra especialment satisfeta per l'atorgament d'aquest guardó.

També van ser distingits, en els diferents apartats, el suplement cultural de l'Avui, Cultura, Pilar Rahola i Josep Guardiola.

"Olor de gas" arribarà ben aviat a les llibreries

2010-11-08T21:46:00.004+01:00

El gran dia s'acosta. A mitjan desembre "Olor de gas" arribarà a les llibreries. De moment us convido a visitar la pàgina web de Pagès Editors, on ja en podeu veure la fitxa i fins i tot llegir les primeres pàgines de la novel·la. Ja us podeu imaginar la il·lusió em que fa veure finalment publicat el llibre. Tot el procés d'edició ha estat com una mena d'embaràs i ja se sap que les últimes setmanes abans del part són les que més costen de passar... Encara falten, doncs, unes setmanes perquè surti de la impremta, però com a mínim ja podem veure la cara -en aquest cas la il·lustració de la coberta- de la criatura. Us agrada tant com a mi?

I allà es va quedar

2010-11-08T15:50:00.002+01:00

Després de mesos arrossegada per les onades, l'ampolla amb el missatge va arribar a la sorra. Però va arribar per quedar-s'hi.

Jo ja he vist el Papa a Barcelona

2010-11-05T22:48:00.004+01:00

Jo ja he vist el Papa passejant per Barcelona i aquest sí que m'ha fet gràcia trobar-me'l. Potser perquè en lloc del papamòbil feia servir el bicing i no era polonès com l'anterior, però sí tenia un cert aire polac. En qualsevol cas, el sentit de l'humor m'ha semblat sempre una gran benedicció.

Canvi d'horari. Encendre els llums més d'hora fa estalviar energia?

2010-10-30T17:54:00.008+02:00

Avui tornem a canviar l'hora. Potser és perquè sóc de lletres, però la veritat és que mai no he entés com es pot estalviar energia fent que es faci fosc més d'hora. Els qui ho han decidit hi entenen força més que nosaltres, però jo no ho veig gens clar. Si encenem els llums i les calefaccions una hora abans, més aviat sembla que hàgim de consumir encara més electricitat. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Gràcies per tot, Joan Solà

2010-10-27T11:39:00.002+02:00

Ara que en Joan Solà ens ha deixat valoro extraordinàriament el privilegi d'haver estat alumne seu, la sort d'haver assistit a les seves classes i el plaer d'haver assaborit els seus llibres i articles. El país està –o hauria d'estar- de dol, ja que hem perdut no tan sols un gran lingüista, sinó també –i sobretot- una gran persona i un exemple a seguir per a tots aquells que estimem la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè en Joan Solà ha sabut combinar la senzillesa i la humilitat personals amb la determinació i el coratge en la defensa de les seves conviccions i de la dignitat nacional de Catalunya.

La seva ha estat una mort tristament anunciada, el desenllaç d'una llarga malaltia que ha patit amb la mateixa discreció i fermesa que ha caracteritzat la seva trajectòria acadèmica. L'atzar ha volgut que avui la mort d'en Joan Solà comparteixi titulars amb notícies que parlen de les enèsimes amenaces que planen sobre la llengua que ell tant ha estimat i ha defensat. Per això, malgrat que avui fa sol, el dia sembla tan gris i el nostre estat d'ànim és tan ennuvolat.

En Joan Solà ens ha deixat, però ens queda la seva obra i, sobretot, el seu exemple. El seu compromís és ara el nostre repte. Per això guardaré com un tresor els correus electrònics que vam intercanviar quan aquest humil escrividor el va felicitar per la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per tot, mestre.

Màster en literatura en l'era digital

2010-10-08T17:45:00.004+02:00

Ja és obert el període d'inscripció al Màster en Literatura en l'Era Digital, impulsat conjuntament pel Grup 62 i la Universitat de Barcelona, a través de l'IL3, Institut de Formació Contínua. La modalitat és en línia i és una bona manera d'assolir una òptima formació especialitzada en una àrea capdavantera mitjançant la combinació de teoria i pràctica amb ensenyament 2.0.

El programa, dirigit per la Dra. Laura Borràs, s'orienta especialment a filòlegs, humanistes, crítics d'art i literatura o de mitjans digitals, docents, documentalistes, editors de revistes digitals o portals d'internet, dissenyadors de continguts digitals, gestors de continguts digitals, periodistes i escriptors.

Si us animeu, ens hi trobarem, ja que tinc l'honor de conduir el taller de creació literària que inclou el programa del màster.

Bellprat, novament Vila del Llibre

2010-09-29T19:12:00.003+02:00

El diumenge 3 d'octubre el petit municipi anoienc de Bellprat es convertirà novament en la Vila de Llibre, en la tercera edició d'aquesta iniciativa que combina les xerrades i presentacions literàries amb un mercat de llibre vell a preus populars i amb temàtiques per a totes les edats. Els organitzadors. Amics de Bellprat, han preparat també activitats per als més joves, música, ball, exposicions i mostres d'artesania i oficis. Una excusa genial per conèixer Bellprat i el seu privilegiat entorn. Podeu consultar el programa complet de la festa en aquest enllaç.

Avís a "maleantes"

2010-09-25T23:06:00.002+02:00

Diuen que qui avisa no és traïdor. En aquest cas, però, l'avís informatiu té cert regust d'una resignació força pràctica. La intenció del propietari del local és no fer perdre el temps als lladres i estalviar-se ell l'enrenou que sempre comporta qualsevol intent de robatori. El cas és que la informació és detallada i el to, molt amable. Així que cap pispa no podrà al·legar ignorància. Curiós "aviso a maleantes".

Igualada, amb uns altres ulls

2010-09-20T16:30:00.003+02:00

Canvi de perspectiva. Creues el riu, puges una muntanyeta i descobreixes una altra manera de mirar i de veure Igualada. La mateixa ciutat, vista amb ulls diferents, amb les seves misèries i amb els seus encants. Una Igualada panoràmica que redimensiona el poble gran que coneixem amb la mirada quotidiana dels seus carrers. Igualada, des de la muntanya del Pi.

A l'octubre, taller d'escriptura creativa

2010-09-08T18:07:00.004+02:00

El 8 d'octubre comencem un nou taller d'escriptura creativa organitzat per El Viatge de la Literatura. El farem, concretament, al Centre Cívic de Fàtima d'Igualada. Durant vuit setmanes ens trobarem cada divendres, de 2/4 de 8 a 9 del vespre per compartir experiències literàries i tècniques creatives. De fet, l'objectiu del curs és donar a conèixer les característiques pincipals dels textos narratius i crear un espai que permeti experimentar amb les idees a través del llenguatge i de la creació de textos literaris. Us hi esperem!

No tiris llibres

2010-09-03T10:21:00.004+02:00

El cartell passava completament desapercebut per als turistes, però els meus ulls s'hi van fixar de seguida. La frase "no tiris llibres" m'havia activat el radar escrividor. Ja no em calia buscar més: jo ja havia trobat el millor souvenir d'aquella visita.

Ara, neix un nou diari en català

2010-08-07T15:46:00.004+02:00

Un grup d'emprenedors dels àmbits periodístic, editorial i empresarial de Catalunya ha deciditr impulsat el diari Ara. Els seus impulsors destaquen que, atès que el món digital i les xarxes socials estan transformant el periodismes, ja que desplacen el lector cap a un protagonismes més gran, Ara naixerà com una cosa més que un diari convencional i es volconvertir en un diari sense fronteres mentals que formi una comunitat de persones lectores, connectades pel paper i per la pantalla.

El diari s'editarà en català i estarà dirigit pel periodista Carles Capdevila.

Si voleu més informació sobre aquest engrescador projecte, sorgit a l'entorn del grup de comunicació Cultura 03, podeu consultar el bloc http://www.arafaremundiari.cat/.

Fins aviat, Iu Forn i Joan Barril!!

2010-07-30T17:48:00.005+02:00

Llegint el diari, avui he tingut dos disgustos. La mateixa setmana que hem hagut de suportar l'animalada que El Mundo va perpretar en la seva portada de dijous i que deixa per terra el prestigi del periodisme, la premsa catalana perd, de moment, dos grans articulistes: l'Iu Forn s'acomiada dels seus lectors de la contra de l'Avui i Joan Barril diu adéu a la secció d'opinió d'El Periódico.

Amb l'Iu no puc ser objectiu, ja que, sense tenir-hi cap mena de compromís i sense fer-se pregar gaire, va acceptar de prestigiar el meu primer recull de contes amb un pròleg que no li agrairé mai prou. Però crec que hi ha molta gent que comparteix la meva admiració pel seu estil irònic, càustic, contundent i directe. Els seus lectors trobarem a faltar la dosi diària dels seus comentaris, que alguns metges ja prescriuen per suportar millor aquesta classes política que hem de patir. Per això se m'han fos els florolos quan he sabut que l'Avui es permet el luxe de prescindir dels seus serveis.

I, pel que fa al Joan Barril, catorze anys com a columnista i una pila de llibres i premis com a novel·lista avalen prou bé la seva trajectòria. Per a un país com el nostre, poder llegir cada dia les seves reflexions era un altre luxe que ara perdem. En el seu comiat ell mateix explica que l'opinió està sent fagocitada per la propaganda. I precisament per això la seva veu i la de l'Iu són tan necessàries. Perquè la simple presència de les seves firmes fan que qualsevol diari ja valgui la pena.

En qualsevol cas, estic segur que després de l'estiu en tindrem notícies. L'Iu i el Joan Barril tornaran amb nous projectes i podrem recuperar les excel·lents plomes que avui, gairebé amb agosticitat, ens han manllevat. Perquè el consol és que, encara que ens hagin dit adéu, en realitat volien dir fins aviat. Passa-ho!

El català, la vuitena llengua a la blogosfera

2010-07-27T20:11:00.005+02:00

El català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció, la catorzena en presència a Google, la quinzena a la Viquipèdia, la vintena en edició i el domini.Cat és considerat el segon més segur del món. No deuen ser molt bones notícies per als qui s'escarrassen a menystenir la nostra llengua i que voldrien que tingués un paper secundari i testimonial, sobretot en un àmbit tan transcendent com és Internet. Malgrat no tenir un estat que el defensi i el consideri un valor propi, sinó més aviat al contrari, el català manté la seva vitalitat i conserva un notable pes específic en l'àmbit curiosament més globalitzat. El català és un idioma útil a la xarxa, encara que constitucionalment pugui fer nosa. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Un llibre i un autor molt recomanables

2010-07-06T17:35:00.007+02:00

La presentació de "Negre de merda" va anar molt bé. En Matthew Tree va explicar en primera persona algunes de les reflexions que ha recollit en aquest llibre sobre el racisme, davant d'un públic que va mostrar el seu interès per la qüestió i la seva admiració per aquest autor. Amb en Brahim Yaabed vama. compartir el privilegi de presentar l'escriptor i la seva obra, un assaig realment molt recomanable, especialment en una època en què la crisi econòmica i determinats oportunismes polítics i mediàtics poden estigmatitzar encara més les diferèrencies. Moltes gràcies, doncs, a l'Ateneu Igualadí i a Llegim...? per organitzar l'acte i ajudar a difondre obres com aquest

Presentació de "Negre de merda", de Matthew Tree

2010-07-01T12:02:00.004+02:00

Les amigues de la llibreria Llegim...? m'han convidat a presentar el llibre "Negre de merda", de Matthew Tree. No cal dir que per a mi serà un plaer, tant per l'autor com per la temàtica. L'acte, en què també participarà l'escriptor Brahim Yaabed, es farà divendres, a les 20 h, a la biblioteca de l'Ateneu Igualadí.
Si em permeteu que us en faci cinc cèntims, us explicaré que es tracta d'una nova aportació de l'escriptor anglocatalà que analitza l'origen del racisme i el defineix a partir de la visió dels qui en són victimes. Un assaig on distingeix els diferents tipus de racisme en funció de l'estigma de les races i ens mostra múltiples exemples els quals deriven de la creença històrica de la pretesa superioritat del poble europeu. Tal com diu la contraportada: "es tracta d'un llibre contundent, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens afecta a tots. Encara."

Sobre la creació de personatges

2010-06-01T09:31:00.001+02:00

Un vídeo interessant en què Guillermo Arriaga reflexiona sobre la creació dels personatges

3x1. Quina ganga?

2010-05-20T19:05:00.005+02:00

Via Facebook, he trobat aquesta imatge d'una curiosa versió del 3x1. No sé quina acollida va tenir aquesta ganga, ni en quina parada de quin mercat s'ofereix un llibre com la torna de tres peces de roba interior, però -què voleu que us digui- vull creure que en un altre lloc, en una altra època o en un altre món seria més rendible regalar unes calces a qui comprés tres llibres.

"Literalment incapaç de matar una mosca", a la Universitat de Venècia

2010-05-12T18:43:00.007+02:00

El recull de contes "Literalment incapaç de matar una mosca" és una de les obres amb què aquest mes d'abril s'ha ampliat el fons bibliogràfic de la secció de catalanística de la Universitat de Venècia. Per fer pública la iniciativa, la setmana passada, coincidint amb la cloenda del curs de llengua catalana, va tenir lloc una presentació d'aquestes obres. La professora del lectorat, Alba Llobet, va a donar a conèixer als alumnes del lectorat i als de literatura catalana els llibres que s'han inclòs en aquesta donació: "Terra d'oblit", "Primavera d'hivern", "Naufragis quotidians" i "L'amor de lluny", d'Antoni Dalmau; "Venècies, la incerta topografia dels somnis", de Mireia Companys"; "Avinguda Capri", "Stòitxkov i Sofia" i "Fi de curs a Bucarest", de Joan Pinyol, i el meu ja esmentat "Literalment...".

No cal dir que és un honor que algunes de les meves narracions contribueixin a ampliar el nombre de llibres en català de què disposa la biblioteca de la universitat veneciana i permeti augmentar les possibilitats de lectura d'originals en llengua catalana als alumnes d'aquell centre.

"El drama del lavaplatos", d'Eugenio Tisselli: poesia assistida per computadora

2010-05-06T10:47:00.006+02:00

El proper divendres, 14 maig tindrà lloc a l'Arts Santa Mònica de Barcelona la presentació del llibre "El drama del lavaplatos", un llibre de poemes escrits per Eugenio Tisselli en interacció amb l'eina "Poesía Asistida por Computadora": una aplicació que serveix per a distorsionar versos, que utilitza textos i processos distribuits a Internet.
En la presentació hi participaran l'escriptor Leonardo Valencia, l'editor Fabio Rodríguez de la Flor i l'autor. Tisselli és professor del Master en Literatura en l'Era Digital que organitza la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de Grup 62.

Poemes&blogs, poetes a la xarxa

2010-04-30T13:43:00.002+02:00

El dia 15 de maig es farà a Vilafranca del Penedès la presentació del llibre "poemes&blogs poetes a la xarxa", una iniciativa que neix arran de la celebració del Dia Internacional de la Poesia de 2009 i que aplega obres de 33 autors que comparteixen l'experiència d'utilitzar els seus respectius blocs per fer difusió de la seva poesia. Ara, aquesta antologia recull l'experiència a internet dels participanst i una petita mostra dels seus poemes.

La Sandra, la Josepa, el Jesús M. i d'altres amics d'aquest bloc formen part d'aquest projecte, així que moltes felicitats a tots.

Un bon producte!

2010-04-21T11:48:00.002+02:00

La Montse no s'ha pogut estar de passar-me aquest vídeo i jo no m'he pogut estar de compartir-lo també amb tots vosaltres. M'ha semblat molt original.

Jornada de Llengua i Immigració: una primera valoració força positiva

2010-04-16T18:20:00.002+02:00

Ara que ja s'ha acabat, podem dir que l'esforç organitzatiu per muntar la IV Jornada de Llengua i Immigració ha valgut la pena. La qualitat i varietat de les ponències i de les experiències que s'han presentat ens ha permès viure una matinal molt profitosa per a tots els que hi hem assistit. La xerrada marc de la Lucy Nusbaumm sobre l'aprenentatge del català com a pràctica social ha encetat un programa en què també hem pogut conèixer les eines per a un bon acolliment lingüístic, presentades per Eulàlia Buch, de la Plataforma per la Llengua. I en la part final hem tingut el privilegi de veure la primera presentació pública de l'Onescat, un curs inicial de català pensat per ser emès per la ràdio, a càrrec de la Carme Bové i la Laura Roura, professora de català de Salt que ha participat activament en l'elaboació d'aquesta nova eina. Finalment, la Montserrat Cendra ha posat una animat punt i final amb la seva proposta intercultural basada en els contes populars. Per tant, doncs, la primera valoració ha de ser per força ben positiva

Assaborint el moment

2010-04-11T12:03:00.002+02:00

Tot va començar dimecres, havent dinat. Estava sol a casa, amb l'ordinador engegat gairebé per vici, potser connectat al facebook o consultant el correu. Va sonar el mòbil i abans de despenjar vaig comprovar que es trucaven des d'un número desconegut, també de mòbil. Quan vaig escoltar aquella veu amb accent de Lleida que preguntava per mi, de seguida em va venir al cap Mollerussa... i el veredicte, que estava per caure. I, patapam, el jurat m'anunciava la gran notícia.
El plat fort, però, va arribar divendres amb l'acte de lliurament. Una organització perfecta, amb concert de tangos inclòs, entrevistes per a Catalunya Ràdio i Vilaweb i, finalment, el moment de recollir el premi, d'escoltar les paraules del jurat, que et regalen les orelles, i de fer pública la meva satisfacció i expressar el meu agraïment. En baixar de l'escenari baixa també l'adrenalina, però tot continua envoltat d'un aire especial. I encara queda el sopar amb els membres del jurat. Només puc dir que després de conèixer-los, encara em sembla més meritori que la meva novel·la hagi estat l'escollida. És tard i l'Alba i jo encara hem de fer el camí de tornada; estic cansat, però feliç; molt més feliç que cansat. per això l'endemà no puc reprimir les ganes d'escampar la notícia i que ho sàpiga tothom. Perdoneu si em faig pesat. Són les immenses ganes d'assaborir el moment!

La meva obra "Olor de gas" guanya el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa

2010-04-10T10:23:00.005+02:00

Amb molta satisfacció, comparteixo amb vosaltres la notícia que sóc el guanyador del XXII Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, amb l'obra "Olor de gas". En l'acte de lliurament, el president del jurat, Josep Borrell, va valorar el fet que "es tracta d'un text molt ben escrit, que demostra un domini de la tècnica narrativa, fet que la fa molt llegidora". L'acta del jurat afirma també que "l'obra, a través de la ironia i l'humor, fa un retrat realista de la condició humana per mitjà del personatge principal, un astronauta que és destinat en una missió a Mart".

La foto recull precisament el parlament de Josep Borrell durant l'acte de lliurament, que es va fer ahir al vespre i que va ser, us ho dic sincerament, molt agradable.

Us podeu imaginar la il·lusió que em fa el premi i el fet que podré veure publicada la meva novel·la. Gràcies a tot per la vostra complicitat!

Les vostres recomanacions per Sant Jordi: "Postales de invierno"

2010-04-07T11:45:00.005+02:00

El Cesc ens ha fet arribar encara una tercera recomanació. Es tracta de "Postales de invierno", una novel·la d'Ann Beattie. I ell mateix ens explica els motius pels quals ens aconsella aquesta lectura: "A Postales de invierno un té sensació de fred. Personalment aquest llibre va arribar a mi l'abril passat, però no me'l vaig llegir, conscientment, fins al mes de febrer... amb la neu i el fred".

Ann Beattie és una escriptora coneguda també pel seus relats breus, camp en què les seves obres han estat comparades amb les d'altres autors, com Alice Adams, Johen Cheever o J.D. Salinger.

Les vostres recomanacions per Sant Jordi: "El mercader de alfombras"

2010-04-07T11:34:00.006+02:00

El mercader de alfombras, la novel·la de Philip Lopate, és un altre dels llibres que els amics de L'Escrividor recomanen per a aquest Sant Jordi. El Cesc, que és l'autor d'aquesta recomanació, considera que aquesta obra "és un d'aquells llibres on aparentment no passa res, però de mica en mica s'hi va desgranant un dia a dia que es va apoderant del lector.

Si voleu més informació, podeu consultar la fitxa de la novel·la a l'editorial Libros del Asteroide.

Els vostres suggeriments per Sant Jordi: "La herencia de la tierra"

2010-04-02T23:05:00.005+02:00

Ja tenim una nova proposta. En aquest cas ens l'ha fet arribar l'Ana i es tracta, concretament, de "La herencia de la tierra", obra que ha estat descrita com la gran novel·la de la revolució industrial i que narra el triomf d'un home que, desafiant tothom, va lluitar pel seu somni. La sinopsi indica que "con estilo ágil y preciso, desgrana página tras página un relato épico de ascenso y caída, un viaje a través del tiempo que rescata los lostros olvidados de la Historia; un homenaje a los seres anónimos que contribuyeron a construir lo que hoy somos". L'autor és Andrés Vidal.

Els vostres suggeriments per Sant Jordi: "Invisible"

2010-03-31T15:51:00.005+02:00

Si el coneixeu, sabreu que el Cesc és un enamorat de Nova York i de Paul Auster. Per això no és estrany que la seva primera proposta per a aquest Sant Jordi sigui la novel·la Invisible. I per què ñes una obra tan recomanable? El Cesc ens ho resumeix així: "després de llegir aquesta novel·la un pensa que, per fi, es retroba amb el vertader escriptor novaiorquès. Si en els darrers llibres s'havia perdut la fe en ell, ara, amb aquest Invisible, s'arriba a la conclusió que aquesta obra (amb trets autobiogràfics) no és un d'aquells encàrrecs que ha de presentar cada any al seu editor. Aquest és 'el llibre' que fa per plaer. I nosaltres, contents".

Si encara un voleu acabar de convèncer, podeu llegir l'opinió del mateix Auster sobre la seva novel·la llegint aquesta entrevista.

Els vostres suggeriments per Sant Jordi: "El traje de los funerales"

2010-03-30T19:54:00.008+02:00

De la mà de la Carmen ens arriba una nova proposta per al dia de Sant Jordi, es tracta de la novel·la El traje de los funerales, d'Antonio M. Agea, publicat a Quarentena Ediciones. El títol ja ens dóna una pista de l'argument, ja que aquesta novel·la és "la fabulosa història de un hombre peculiar traje blaco que usa para los entierros, de su amor por la Tuerta, una mujer perturbadora que será de todo el mundo menos de él, de su cuerpo deformado por el tormento, sus maneras de solitario y una vida que deja pasar por no saber qué hacer con ella".

Si us interessa aquest llibre, també seguir-lo al Facebook.

Els vostres suggeriments per Sant Jordi: "La llegenda del corsari"

2010-03-30T11:14:00.005+02:00

Els amics de l'Escrividor ja comencen a enviar recomanacions per a aquest Sant Jordi. La primera és un suggeriment del Manel i es tracta de "La llegenda del corsari", de Francesc Gisbert, publicada per Bromera Edicions. Ideal si us agrada la novel·la d'aventures. La trama està situada uns anys abans del decret d'expulsió dels moriscos, l'any 1609, on la intriga i l'acció sostenen una trama sòlida, ben construïda, que l'emparenta amb les millors novel·les de pirates. A més, té l'aval d'haver guanyat el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.

També aprofito per recomanar-vos que feu una visita al bloc Els papers de Can Perla, on podeu trobar articles sobre literatura, música, fotografia... poemes i narracions.

Exposició de fotos de 'Mataré monstruos por ti'

2010-03-24T21:20:00.002+01:00

La Cassoleta de Can Papasseit acull la mostra Mataré monstruos por ti, que és una interessant selecció de les fotografies que Cesc Elias ofereix al blog del mateix títol. Malgrat que en el seu espai web aquest inquiet autor amaneix les seves imatges amb textos sempre suggerents, en aquesta exposició les fotografies es poden contemplar sense la crossa de la lletra escrita. Però no hi fa res; les imatges del Cesc també poden parlar soles. De fet, la seva creativitat ha obtingut ja algun significatiu reconeixement a la xarxa i aquesta mateixa setmana ha estat distingit pel probrama El primer cafè de Ràdio Igualada, que li ha dedicat una entrevista.

Si en teniu ocasió, no us perdeu l'oportunitat de fer un cop d'ull a les fotografies.

Ernest Farrés i Quim Monzó, convidats a la setmana literària de Nova York

2010-03-22T13:08:00.002+01:00

El poeta igualadí Ernest Farrés i Quim Monzó formen part del grup d'escriptors convidats a la propera edició del Pen World Voices, el festival literari de Nova York creat fa sis anys amb l'objectiu de promoure la literatura universal.
Farrés participarà en una taula rodona coorganitzada per l'Instut Ramon Llull i hi parlarà del seu llibre Edward Hopper, mentre que Monzó mantindrà una conversa pública amb l'escriptor nord-americà Robert Coover i intervindrà, també, en una taula rodona sobre la ciutat dels grata-cels, on va viure l'any 1982 i va escriure la novel·la Benzina.

Cornuts de ficció i cornuts de debò

2010-03-18T00:44:00.005+01:00

Aquest fragment correspon a l'inici del conte "Fidelitat" , que forma part del recull Literalment incapaç de matar una mosca, el meu primer llibre de relats:

L'endemà d'haver deixat la seva dona a l'aeroport el Fidel es va llevar a la mateixa hora de sempre. Havia de ser un dia com qualsevol altre i, de fet, segurament ho hauria estat si no fos per l'estupefacció que es va apoderar d'ell quan va entrar al lavabo i va descobrir que, literalment, duia banyes. Però banyes de debò: dues protuberàncies òssies, curtes, persistents i revestides de pell i de pèl, perfectament arrelades al seu crani, li adornaven el front, just on començaven les entrades dels cabells.

I aquest altre fragment correspon a l'inici d'una notícia publicada aquesta setmana a El Periódico:

Una dona de 101 d'un poble de la província xinesa de Henan ha desenvolupat una sorprenent banya de color negre i de gairebé sis centímetres de llarg a la part esquerra del front, cosa que ha causat cert temor entre els veïns de la localitat, segons ha informat el diari del Poble. La dona, que es diu Zhang Ruifang, viu al petit poble de Linlou, i des de l'any passat li ha crescut una protuberància que ara fa uns sis centímetres i té un aspecte molt similar a la banya d'una cabra.

Escrividor ingenu, vaig creure que l'ésser literalment cornut que havia creat era un personatge que només podia existir en la ficció. La realitat, però, ha tornat a deixar clar que no claudica mai en la seva lluita per superar la imaginació dels escriptors. Una lluita, d'altra banda, apassionant i amb fronteres cada cop més incertes.

Foto: EFE

El meu vot, pel Pep

2010-03-16T15:26:00.004+01:00

Aquest vespre es fa la gala final del concurs del Català de l'Any. S'acostuma a dir que el vot és secret, però en aquest cas a mi no em fa res descobrir que el meu vot, decicit i convençut, és pel Pep Guardiola, que va ser, sens dubte, el català més destacat del 2009.

El vot és pels títols que va aconseguir, però sobretot pels valors que ens va transmetre: esforç, perseverança, humiltat, coratge, ambició, excel·lència, implicació, solidaritat, catalanitat compatible amb universalitat, generositat, feina en equip...

Sense desmerèixer la trajectòria de la resta de candidats, en Pep ha representat amb orgull i davant tot el món allò que per a molts significa ser català. I si ho haig de resumir en una imatge em quedo amb la de Guardiola homenatjat pels seus jugadors enmig d'una de les múltiples celebracions que el seu talent ens va oferir.

Les antigues pessetes, encara

2010-03-13T20:27:00.001+01:00

Sempre ens queixem que l'Administració té molta més pressa a l'hora de cobrar que de pagar, sobretot quan es traca de recaptar sancions, però vuit anys després de l'arribada de l'euro l'Ajuntament d'Òdena encara fa pagar en pessetes les multes per embrutar el bosc. O van al seu ritme o, senzillament, s'han descuidat de reciclar el cartell...

Nevada i vialitat

2010-03-11T11:09:00.002+01:00

Nosaltresllegim.cat, un lloc per conversar sobre llibres

2010-03-03T17:44:00.006+01:00

El Grup 62 ha posat en marxa un bloc anomenat Nosaltresllegim.cat, que vol ser un lloc de conversa sobre llibres. Si us agrada llegir i us interessa participar-hi tan sols heu d'elaborar una ressenya d'algun dels llibres que hagueu llegit, aportant el vostre estil personal.

També podeu participar enviant comentaris al post titulat "Per què llegeixo?".
Els textos que feu arribar a Nosaltresllegim.cat seran publicats amb el nom de l'autor (si ho voleu) i un vincle cap al vostre bloc. La Sandra m'ha passat la informació i m'ha semblat oportú compartir-la amb tots vosaltres.

Ernest Farrés presenta la versió anglesa del seu llibre "Edward Hopper"

2010-02-27T08:57:00.004+01:00

El poeta igualadí Ernest Farrés ha presentat aquesta setmana la versió bilingüe catalana-anglesa del seu llibre "Edward Hopper" (Viena), que aplega 50 poemes inspirats per l'obra del pintor. La traducció, de Lawrence Venuti, va guanyar el premi Robert Fagles quan va ser editada als Estats Units. L'obra també ha estat adaptada al teatre.

Tiomfar en el món de la poesia és complicat, però l'Ernest Farrés demostra que no és impossible. Va començar clavant-ne una al mall i l'altra a l'enclusa i, sense fer soroll, s'ha anat consolidant com un gran poeta. De fet, els entesos consideren que de la mà d'aquest escriptor igualadí, la poesia catalana rivalitza amb el bo i millor de la poesia europea.

En una entrevista que li vaig fer fa uns mesos al Diari d'Igualada, l'Ernest explicava que, "efectivament, més que una finalitat, els quadres d'Edward Hopper són un instrument. El vaig triar oerquè m'agradava molt l'obra d'aquest pintor, però sobretot perquè m'era òptim per parlar sobre temes que m'interesses a través seu".

Set minirelats d'aquest escrividor, a "Vols llegir?"

2010-02-23T18:35:00.006+01:00

El programa "Vols llegir?", de Ràdio Nova, em va convidar a emetre algun minirelat meu i, fruit d'aquesta col·laboració, aquesta setmana han passat per antena el conjunt de set minicontes que els oients havien pogut escoltar distribuïts separadament en els programes anteriors.

Si els voleu escoltar, podeu fer-ho a través del bloc del "Vols llegir?", on podeu descarregar l'audio del programa número 17. A més, també els podreu anar llegint a l'espai "Vols llegir relats?", on el Josep Maria Solé, ànima i conductor d'aquest espai radiofònic dedicat a la literatura, té cura d'anar penjant els textos i els audios dels relats que setmanalment s'emeten al programa. Personalment, ha estat un plaer col·laborar-hi.

Per què cal llegir "Cien años de soledad"?

2010-02-19T22:00:00.001+01:00

Diuen que "Cien años de soledad" és un llibre que cal llegir tres vegades: quan ets jove, quan ets adult i quan ets vell. Si penseu que no n'hi ha per tant, mireu aquest vídeo.