Amb "Saber perder", David Trueba torna a guanyar

Acabo de llegir "Saber perder", l'última novel·la de David Trueba, i crec que el millor elogi que en puc fer és, precisament, que emsap greu haver-lo acabat, ja que la seva lectura suposava un petit plaer diari. Si heu llegit alguna obra anterior d'aquest autor potser recordareu els elements d'humor negre que el caracteritzaven. En canvi, en aquest llibre, que entrellaça magistralment diverses històries, tan sols hi ha lloc per a algunes pinzellades d'ironia.

El títol de l'obra ja permet endevinar que, efectivament, els protagonistes no gaudeixen d'un final feliç. I és que, tenint en compte les respectives trames, el més versemblant és precisament que els personatges arribin fins al final en els seus viatges cap a la solitud.

D'altra banda, el fet que un dels protagonistes sigui un jove jugador sud-americà que arriba a Europa en qualitat d'estrella atorga a la novel·la una bona dosi de rabiosa i lamentable actualitat, ja que Trueba descriu amb duresa els aspectes menys edificants de l'entorni l'ambient que envolta el món del futbol d'élit. Alguns episodis descrits en aquesta obra de ficció no deuen resultar gaire allunyats de la realitat protagonitzada per alguns dels ídols futbolístics de la vida real.

En qualsevol cas, una lectura molt recomanable. Els qui ja coneixeu la ploma de Trueba no us sentireu defraudats, i els qui no n'heu llegit cap obra, teniu una immillorable ocasió per descobrir-la i assaborir-la. Llegint "Saber perder" teniu poc a perdre i molt a guanyar.