No sóc pas aficionat a la novel·la negra, però haig de confessar que la lectura d'aquest llibre, "Els homes que no estimaven les dones", m'ha atrapat. L'estil del periodista suec Stieg Larsson aconsegueix certament que no trobis mai el moment de deixar de llegir-lo. És una història complexa, amb una trama molt ben dissenyada, i explicada de manera exhaustiva. Per tant, les pàgines estan carregades de detalls, dades i referències que els protagonistes -i, amb ells, el lector- van lligant per resoldre tots els misteris.
No cal dir, doncs, que ja tinc ganes de llegir els dos volums que falten per completar la triologia de "Millennium" que Larsson va lliurar a la seva editorial poc abans de morir sobtadament per culpa d'un atac cardíac. Malauradament aquest autor suec no haurà pogut ser testimoni de l'èxit de la seva obra.
Alguns crítics han qualificat "Els homes que no estimaven les dones" de la millor novel·la negra de la dècada i fins i tot del segle. Com que ja he dit que no és el meu gènere preferit no puc confirmar si es mereix aquest qualificatiu; només puc repetir que m'ha agradat força, que en alguns moments m'ha sorprès molt i que potser la llàstima és que la part final és la que he trobat més fluixa. Potser per això el regust no és tan extraordinari com intuïa quan vaig començar a devorar els primers capítols.
En qualsevol cas, si aquest Nadal el voleu comprar o regalar, no us en penedireu.
2 comentaris:
L'he vist recomanat tantes vegades que ha passat al primer lloc de la meva llista de futures lectures
Jo ja m'he llegit el segón, és encara millor!!
Publica un comentari a l'entrada