Gràcies a la meva última lectura de l'any, el 2008 m'ha deixat un bon regust literari. L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery, és una comèdia a dues veus que m'ha sorprès agradablement. Sedueix per l'originalitat de l'argument: una portera ha conreat una important formació autodicacta que li permet gaudir d'una àmplia cultura que oculta als seus veïns, que no podrien comprendre que una dona de la seva professió fos, alhora, una erudita.
El llibre, que va ser distingit amb el Premi dels llibreters francesos 2007, és divertit però també profund i ben trenat, amb un missatge que es resum en la duresa del seu final. M'ha agradat especialment el darrer paràgraf:
"No tingui por, Renée, no em suïcidaré i no calaré foc a res de res. Ja que, per vostè, perseguiré d'ara endavant els sempre dins del mai. La bellesa en aquest món".
2 comentaris:
Ho haveu vist?? Deixa't aconsellar més sovint pel teu germà petit!
No n'havia sentit a parlar gens i en poc tems ja l'he vist recomanat en dos llocs.
L'afegeixo a la llista...
Publica un comentari a l'entrada