Tinc el privilegi de conèixer de prop la trajectòria personal i acadèmica de la Laura Borràs. La seva vàlua professional l'ha convertit en una destacada personalitat en el camp de la docència i la investigació, amb un gran prestigi internacional. I la capacitat de treball i el compromís amb la seva tasca li han merescut el reconeixement i l'estimació del seu alumnat. És difícil, doncs, trobar gent amb tanta categoria personal i docent.
Però, tal com escrivia l’altre dia en Sam Abrams, en l’àmbit de la cultura vivim en un país en què constantment ens donen gat per llebre, i en què l’immobilisme universitari afavoreix persones ancorades en el passat i frustra persones creatives de gran vàlua intel·lectual. Tanmateix, la força del talent ha d’acabar triomfant. Potser alguna universitat creu que pot prescindir de gent com la Laura Borràs; el país, en canvi, no es pot permetre aquest luxe.
Ens fan falta persones com ella, capaces d’ensenyar amb passió perquè la gent aprengui amb entusiasme. D’encomanar la seva generositat intel·lectual i, sobretot, humana. De comunicar cultura, de transmetre coneixement. Per això, i per moltes altres coses que compartim, la Laura em té –ella ja ho sap- al seu costat.
Però, tal com escrivia l’altre dia en Sam Abrams, en l’àmbit de la cultura vivim en un país en què constantment ens donen gat per llebre, i en què l’immobilisme universitari afavoreix persones ancorades en el passat i frustra persones creatives de gran vàlua intel·lectual. Tanmateix, la força del talent ha d’acabar triomfant. Potser alguna universitat creu que pot prescindir de gent com la Laura Borràs; el país, en canvi, no es pot permetre aquest luxe.
Ens fan falta persones com ella, capaces d’ensenyar amb passió perquè la gent aprengui amb entusiasme. D’encomanar la seva generositat intel·lectual i, sobretot, humana. De comunicar cultura, de transmetre coneixement. Per això, i per moltes altres coses que compartim, la Laura em té –ella ja ho sap- al seu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada