1.7.09

Veure la llengua mig buida o mig plena


Si tu t'has menjat dos pollastres i jo cap, les estadístiques diran que jo m'he menjat un pollastre i tu un altre. A partir d'aquí, és normal que quan s'interpreten les enquestes sempre hi hagi qui veu l'ampolla mig buida i qui la veu mig plena.
Tanmateix, la publiacicó dels resultats de la recent enquesta d'usos lingüístics ha tornat a oferir lectures per a tots els gustos. Els optimistes destaquen que el català resisteix l'impacte de la nova immigració, i que hi ha un 10% més de gent que parla en català amb els seus fills que no amb els seus pares. En canvi, els pessimistes es fixen en la dada que l'ús del castellà dobla el dels català a l'àrea de Barcelona i que l'únic segment de població amb més persones que tenen el català com a llengua habitual és en el de major de 65 anys.

Les estadístiques només són xifres i sempre es poden agafar pel costat que més convingui, però si volem que l'ampolla s'acabi d'omplir o no volem que s'acabi de buidar, és evident que cal fer molta feina per augmentar l'ús social de la nostra llengua. Perquè ni els més optimistes poden deixar de tenir en compte que només el 35,65% de la població té el català com a llengua habitual, un índex molt allunyat del que la sociolingüística considera necessari per assegurar la pervivència d'una llengua.
I encara sort que l'enquesta només parla de quantitats de parlants i deixa de banda la qualitat de la llengua que parlen. Seria com si, dels dos pollastres que tu t'has menjat, les estadístiques diguessin que el que m'he menjat jo era el que estava cremat.

1 comentari:

David ha dit...

Tens tota la raó del món. Però per molt optimista que jo vull ser, i que sóc, les recents dades de l'ús del català són molt desoladores, la veritat.
Confiem en què puguem tirar endavant i que el català continuí sent la llengua vehicular a Catalunya, però ara per ara ho té molt pelut. És molt difícil que una llengua que ni tan sols els jutges l'han de conèixer sigui la més forta d'un país. És difícil que una llengua que no és ni obligatòria en els embalatges dels productes a Catalunya pugui plantar cara a totes les adversitats que dia rere dia ha de suportar.
Quan siguem un estat independent, esperem que aviat, la situació del català canviarà dràsticament, segur, perquè serem nosaltres els que durem a terme polítiques lingüístiques, i no els de Madrít.Cal actuar aviat, perquè sinó correrem el risc de que mica en mica es vagi perdent la nostra llengua.

Salut!