Potser pel contrast amb la vitalitat que desprenien els relats de Seixanta contes, el cert és que la lectura de Les nits difícils m'ha comportat una certa desil·lusió. Però cal tenir en compte que quan Dino Buzzati va escriure aquesta obra (1971) ja patia la malaltia que al cap de poc temps el portaria a la mort. No és estrany, doncs, que l'autor posés tot el seu sarcasme i tota la seva ironia al servei de temàtiques tan depriments com el pas del temps, la mort, la malaltia, el destí, els malsons, les premonicions... En plena decadència física, doncs, Buzzati va saber emprar tot el seu talent per llegar-nos aquestes cinquanta-una peces. Ja no és l'home apassionat per la vida que els seus lectors vam conèixer en obres anteriors, però manté intacte el seu estil colpidor i la seva capacitat innata per combinar la crònica periodística amb el realisme fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada