Assaborint el moment

Tot va començar dimecres, havent dinat. Estava sol a casa, amb l'ordinador engegat gairebé per vici, potser connectat al facebook o consultant el correu. Va sonar el mòbil i abans de despenjar vaig comprovar que es trucaven des d'un número desconegut, també de mòbil. Quan vaig escoltar aquella veu amb accent de Lleida que preguntava per mi, de seguida em va venir al cap Mollerussa... i el veredicte, que estava per caure. I, patapam, el jurat m'anunciava la gran notícia.
El plat fort, però, va arribar divendres amb l'acte de lliurament. Una organització perfecta, amb concert de tangos inclòs, entrevistes per a Catalunya Ràdio i Vilaweb i, finalment, el moment de recollir el premi, d'escoltar les paraules del jurat, que et regalen les orelles, i de fer pública la meva satisfacció i expressar el meu agraïment. En baixar de l'escenari baixa també l'adrenalina, però tot continua envoltat d'un aire especial. I encara queda el sopar amb els membres del jurat. Només puc dir que després de conèixer-los, encara em sembla més meritori que la meva novel·la hagi estat l'escollida. És tard i l'Alba i jo encara hem de fer el camí de tornada; estic cansat, però feliç; molt més feliç que cansat. per això l'endemà no puc reprimir les ganes d'escampar la notícia i que ho sàpiga tothom. Perdoneu si em faig pesat. Són les immenses ganes d'assaborir el moment!