Tarda de circ

Dissabte, tarda de circ. I no qualsevol circ: el Raluy tornava a Igualada. I nosaltres tornàvem a veure el seu espectacle. I vam tornar a viure la màgia del món que viu sota la carpa. Fa uns anys el circ semblava abocat a la desaparició, a morir engolit per la modernitat, la tecnologia i la globalització. Però gràcies a l'esperit de gent com la nissaga Raluy, el circ ha tornat a fer l'encara més difícil i, de mica en mica, recobra la vitalitat. I ho fa amb els mateixos arguments de sempre: pallassos especialitzats a arrencar rialles dels espectadors, acròbates disposats a tallar-los la respiració i tota una troupe d'artistes capaços d'encomanar a la pista la màgia romàntica de cada funció. Tarda de somriures i emocions; de clowns i de redoblaments de tambors. Tarda de circ.