Un dia llegeixes al diari que potser la millor manera
d'arribar a Mart és enviar-hi algú disposat a quedar-s’hi i, a partir d'aquí,
tot flueix. La idea et volta pel cap i necessites transformar-la en una
història, en un relat que expliqui qui podria ser aquest algú capaç de marxar a un
altre planeta només amb bitllet d'anada. Ha de ser algú que no busqui la
glòria, sinó que marxi a Mart cercant el
que no ha trobat aquí. T’imagines l’antiheroi. Preveus fer un conte, però quan
ja tens el personatge al seu nou destí vital necessites allargar la història i
acabes fent una novel·la. És ciència-ficció? En qualsevol cas, poca ciència i
molta ficció. Perquè t’ha sortit una crònica marciana que, en realitat, parla
de la vida que portem a la Terra.
Llavors l’univers torna a conspirar a favor de la història i
et proposen portar-la al teatre.
Sorpresa, il·lusió i repte. Però
a mesura que el projecte es va concretant t’adones que tot rutlla i que l’olor
de gas que s’havia escampat per les pàgines del llibre no s’elimina ni es
dilueix, sinó que simplement es transforma a l’escenari. El Marc Hervàs i el
Joan Valentí han sabut mantenir l’essència de la història, que ara fa olor de
teatre. Una olor que m’encanta!
(article publicat al setmanari Som:Anoia el 15/02/13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada