En quin país llegim

Les dades d’un baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres fetes públiques aquesta setmana indiquen que els catalans llegim poc i que, quan ho fem, llegim majoritàriament en castellà. La conclusió és una dosi més de realisme sobre el país en què vivim i un argument menys per als qui histèricament pregonen que la llengua castellana corre perill a Catalunya.

Tanmateix, una de les preguntes que es va plantejar a les mil persones que van ser consultades per fer l’estudi era la llengua de l’últim llibre que havien llegit, fet que em referma la relativitat amb què sempre interpreto aquesta mena d’enquestes, ja que si avui m’haguessin fet a mi aquesta pregunta hauria respost que en castellà, però si m’ho arriben a preguntar la setmana passada, hauria d’haver dit que en català.

Com era de preveure, algunes reaccions no s’han fet esperar i arran de la difusió d’aquest baròmetre els titulars i els editorials d’algun diari han intentat fer-me sentir culpable per aplicar un criteri que em sembla raonable: llegir en català les obres dels autors que escriuen en català, en castellà les dels escriptors en castellà i preferentment en català (si en trobo la versió) quan es tracta d’una obra traduïda d’alguna altra llengua. Però tot es redueix a una qüestió d’oferta i demanda. I és evident que el llibre en català té un problema de quantitat i aparentment també de qualitat. Per tant, si algú busca culpables, val més que deixi en pau els lectors i apunti cap als escriptors i/o cap als editors.

En la llista dels 25 llibres més llegits de l’enquesta només n’hi ha un en català: “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell, que té el mèrit de ser una obra de lectura obligatòria a les escoles. I si hi afegim que en la llista de l’últim llibre que els enquestats diuen haver llegit en català quasi tot són traduccions (Falcones, Follet, Brown, Zafón, Rowlling...), el domini del castellà és encara més aclaparador. L’únic autor viu de la literatura catalana que hi apareix és Albert Sánchez Piñol, que ocupa el quinzè i últim lloc del rànquing.

La setmana que ve és Sant Jordi. Es vendran milers de llibres i alguns fins i tot arribaran a ser llegits. “El juego del ángel”, avalat per l’èxit anterior i per una campanya de màrqueting literari sense precedents, encapçala totes les travesses dels més venuts, i casualment (o no) la versió en català sortirà al carrer un mes després del dia del llibre. Una clara mostra d’en quin país vivim, d’en quin país llegim.