Avui he començat a llegir, finalment, "Los pilares de la tierra". I dic finalment perquè aquesta afamada obra de Ken Follett havia esdevingut per a mi una mena d'assignatura pendent. Conec molta gent que la considera un dels millors llibres que ha llegit mai i sempre havia tingut curiositat per poder-ne tenir la meva pròpia opinió. Fins ara no he trobat el moment, però la meva germana tenia ganes -o necessitat- de fer lloc als prestatges del seu despatx i, amb l'excusa que algun cop li havia dit que em faria gràcia llegir-lo algun dia, me l'ha plantificat a casa.
En qualsevol cas, ara ja no tinc excusa i avui mateix he començat la lectura. De tota manera, deixeu-me dir que si recordo alguna obra com el llibre que més m'ha fascinat a la meva vida és, sens dubte, "Cien años de soledad". El vaig llegir quan era un adolescent i puc afirmar que la història de la família Buendía té bona part de culpa de la meva afecció per la lectura. No sé si és també el vostre cas, però si encara no l'heu llegit, us recomano que no tardeu més a resoldre aquesta assignatura pendent. Jo, mentrestant, estiujaré amb en Ken Follett.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada