Quatre setmanes amb Ken Follet

Seguint un ritme de lectura que només és imaginable en l'època estiuenca, avui mateix he finalitzat la lectura de "Los pilares de la Tierra", que com ja us vaig comentar, era una assignatura que tenia pendent. El resultat? Doncs francament, m'ha semblat una gran novel·la, escrita amb molta força i amb un gran luxe de detalls. I això -l'excés d'explicacions- és possiblement el que ha fet que en determinats moments esdevingués una lectura pesada i un xic avorrida.

Ken Follet demostra una gran capacitat literària i resolt de manera extraordinària el repte d'interrelacionar les diverses trames i els diversos personatges que apareixen al llarg de la història. Però per fer-ho cau en la temptació d'abusar a l'hora de demostrar-nos els seus coneixements enciclopèdics sobre els costums i la societat del lloc i l'època on situa la història. Aquest excés d'informació satura el lector i trenca el ritme d'una trama que,això no obstant, ens convida a viure una gran novel·la sobre l'Edat Mitjana i, també, sobre l'amor, la mort i la religió. Potser massa previsible en alguns moments, però una gran novel·la.

En definitiva, "Los pilares de la Tierra" m'ha semblant un molt bon llibre. Però si Ken Follet s'hagués estalviat un bon nombre de pàgines i hagués optat per ser menys exhaustiu en les descripcions, la novel·la seria senzillament extraordinària. L'edició que jo he llegit té 1.053 pàgines, però crec que amb 700 n'hi hauria hagut ben bé prou per explicar el mateix sense perdre l'interès en cap moment. Han estat quatre setmanes de lectura entretinguda, però no puc dir, com m'ha passat amb d'altres grans obres com, posem per cas, "Cien años de soledad", que hagi marcat un abans i un després en la meva afecció a la literatura.