Entre novel·la i novel·la m'he permès el luxe de llegir La consciència que crema, l'últim llibre de l'investigador català Eudald Carbonell. En la mateixa línia que en obres anteriors, com Planeta humà, Encara no som humans o El naixement d'una nova consciència, l'autor justifica el seu prestigi mundial amb una sèrie de reflexions sobre l'evolució i la nostra espècie. Carbonell acaba el seu discurs amb la següent declaració de principis: "no em sento tan orgullós de ser humà com sí que me'n sento de poder-me humanitzar".
Amb motiu dels treballs de recerca que cada estiu dirigeix a l'Abric Romaní de Capellades, en què s'han pogut recuperar destacades restes relacionades amb els nehandertals, he tingut l'oportunitat de fer alguna entrevista a Carbonell i sempre m'ha fascinat la rotunditat dels seus arguments i la solidesa de les seves reflexions. Llegir-es és una bona manera d'entendre una mica millor d'on venim i, sobretot, cap a on anem els homo sapiens.
1 comentari:
Me l'estic llegint ja que ens visitarà al club de lectura el mes que ve. No estic entenen gaire cosa, tampoc és que haigue llegit gaire d'este home, a part que el tema que tracta és complex i amb moltes maneres de vore les coses.
Però ho intento eh... a vore si me'n surto...
Publica un comentari a l'entrada