No a Gordon

El joc de paraules del títol vol simbolitzar la decepció que m'ha provocat la lectura d'aquest èxit de vendes. El no a Noah Gordon i a la seva novel·la té molts arguments, però es resumeixen en un: es tracta d'una obra sense cap qualititat narrativa especial. Cal admetre que l'autor demostra haver fet els deures a l'hora de documentar-se (només cal veure l'extensió dels agraïments finals), però no és lògic que aquest llibre acabi tenint més interès pels detalls històrics que per la trama literària.

Perquè una obra capti i mantingui l'interès del lector és bàsic i fonamental que el protagonista s'enfronti a un conflicte. Hi ha d'haver alguna qüestió pendent de resoldre. En canvi a El celler podem passar capítols sencers sense que el conflicte principal avanci. Gordon es limia a enllaçar fragments que li permeten descriure amb un excessiu luxe de detalls les tasques de la vinya i l'elaboració del vi, la vida d'un poble del Penedès o l'activitat castellera. El resultat és un text avorrit que més aviat convida el lector a entretenir-se a detectar les errades que conté (pregunteu-ho a qualsevol casteller que s'hagi llegit la novel·la).

Diuen que El celler és el tribut de Noah Gordon al nostre país. Moltes gràcies. Però si el que pretenia era oferir-nos una apassionada novel·la al voltant del fascinant món del vi és evident que, senzillament, no se n'ha sortit. El resultat és més aviat un empatx de documentació i poca, ben poca, narrativa.