Viure del 'cuento'

Aquesta setmana s'ha sabut que el guanyador del premi de Narrativa Breu Josep Còdol, dels Premis Ciutat d'Igualada, va presentar un conte que ja havia guanyat altres certàmens. L'Ajuntament s'ha afanyat a reclamar-li que retorni els 1.000 euros del premi, ja que ha incomplert les bases d'aquest i de qualsevol premi digne d'esment.

El primer que m'ha vingut al cap és una broma fàcil, ja que d'això se'n diu, literalment, viure del cuento, tot i que en aquest caseria seria més adequat dir viure d'un cuento, d'un sol conte, que és el que ha fet aquest espavilat una bona temporada.

Curiosament, però, algun dels comentaris que ha generat aquesta notícia van en la línia de criticar i desprestigiar els membres del jurat per permetre que els aixequessin la camisa. Tanmateix, la feina d'un jurat és valorar literàriament uns textos. Fer de policies o de detectius privats per comprovar l'honestedat dels participants no forma o no hauria de formar part de les seves responsabilitats. Els certàmens literaris com el que ens ocupa tenen la finalitat d'ajudar a promocionar autors novells, a la majoria dels quals cal pressuposar-los bona fe. Per tant, els qui van decidir premiar aquesta obra són víctimes d'un engany. Les crítiques haurien d'anar pel barrut protagonista de l'engany.

D'altra banda, més d'un company lletraferit m'ha comentat que aquesta història dóna per a escriure'n un conte. Qui s'anima?