Si cal recomanar la lectura de "L'últim home que parlava català" no és perquè es tracti d'una gran novel·la. De fet, explica diferents situacions. que flirtegen amb l'inversemblant Això no obstant, és un llibre que convida a reflexionar sobre el futur del català i que ho fa des de dos punts de pista quasi antagònics: el d'un escriptor de la ceba i el d'un altre català que escriu en castellà. Un d'ells pateix un extenuant mobbing immobiliari i l'altre no es cansa de denunciar el mobbing que la societat exerceix sobre el català.
L'autor de la novel·la, Carles Casajuana, utilitza a fons les seves dots per a la diplomàcia i procura, aparentment, no prendre partit per cap de les dues visions de la situació de la llengua catalana. De tota manera, si es llegeix bé entre línies, es pot intuïr que no es tracta d'una obra realment imparcial.
En qualsevol cas, cal destacar l'originalitat del plantejament de la novel·la que un dels protagonistes escriu dins l novel·la: la recerca per part d'unprofessor universitari nord-americà de l'últim home que parla català. Una situació que, combinada amb les disputes dels dos protagonistes, ofereix prou elements per a la reflexio i per al debat. Un debat que pot ser serè, tenint en compte que cap de nosaltres no serà recordat com l'últim home (o dona) que llegia català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada