Ni aquest Barça és de llegenda, ni té un trident centenari

No es tracta de posar aigua al vi de la felicitat que ha generat la històrica temporada del Barça. Però precisament per fer justícia als mèrits aconseguits per l'equip de Guardiola, convé ser una mica precisos en l'elecció dels adjectius que se li dediquen, sobretot des de la premsa esportiva, especialment aficionada a tota mena d'excessos lingüístics.

Aquests dies, per exemple, hem pogut llegir reiteradament titulars que qualifiquen el Barça d'equip llegendari, sense tenir en compte que, en realitat, una llegenda és una narració d'aparença més o menys històrica, però amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o inventats. I, afortunadament, aquest no és el cas del Barça de Guardiola. Els tres títols, el 2-6, els rècords i totes les gestes de la temporada són estrictament reals, no són invencions dels cronistes per augmentar el prestigi de l'equip. La victòria de Sant Jordi sobre el drac és una llegenda, però el triplet del Barça és una realitat històrica incontestable.

També s'han escrit tota mena d'elogis al trio de davanters que ha liderat aquesta marxa triomfal. I fins i tot diaris habitualment rigorosos han comès l'error d'utilitzar expressions com 'trident centenari' a l'hora d'explicar que Messi, Eto'o i Henry han superat enguany els cent gols. Però no cal consultar el diccionari per saber que l'adjectiu 'centenari' significa que té cent d'anys d'existència. I aquest no és el cas, ja que sumant les edats dels tres davanters no assoleixen ni de bon tros aquesta xifra. En qualsevol cas, aquest és un error freqüent en la premsa esportiva, que sovint parla sense complexos del centenari d'un jugador per indicar que ha arribat als cent gols o als cent partits amb la samarreta d'un equip. En definitiva, el Barça és un club centenari, però el seu trident atacant, no. És, en tot cas, un trident històric que aquest any ha arribat a la centena de gols.

El Barça de Guardiola mereix els millors elogis i, per aquest motiu, esgota els adjectius, però convé no deixar de dir les coses pel seu nom.