La pel·lícula de Millennium està bé, però...

No és el primer cop que veig una pel·lícula basada en un llibre que ja he llegit. Però no recordo haver estat mai tan pendent de les coincidències i les diferències entre el film i el text original. I he de dir que la versió cinematogràfica de la primera part de Millennium em va agradar, ja que sap transmetre les personalitats de la parella de protagonistes creada per Stieg Larsson i el ritme trepidant que caracteritza bona part de la trama.

Hi ha, tanmateix, sensibles divergències que qualsevol lector atent de la novel·la detectarà sense problemes. La principal -i per a mi imperdonable- és el paper del tot intranscendent que la pel·lícula atorga a la benvolguda Erika Berger. Mentre a la novel·la és un dels personatges centrals, bàsicament per la estreta i singular relació que manté amb l'intrèpid Mikael Blomkvist, que fins i tot marca el capítol final del primer volum de la trilogia, a la pel·lícula la seva aparició és testimonial.

Entenc que és molt complicat resumir més de sis-centes pàgines en un film que ja dura més de dues hores, però no costava res afegir alguna escena en què, si més no, se suggerís que la Berger i el Blomkvist són alguna cosa més que directora i redactor en cap de la mateixa revista. Soibretot tractant-se d'un personatge amb la força que demostra l'Erika al llarg de tota la trama. És com si la tercera pel·lícula no expliqués res de l'embolic del Mikael amb la Rosa -o Monica!- Figuerola.

Això no obstant, després de veure la primera, ja tinc ganes que s'estreni la pel·lícua de la segona part de la trilogia. Deuen ser, encara, els efectes secundaris de l'addicció al text de Larsson.