L'aval del Premi dels llibreters francesos em va fer creure que aquesta novel·la de Delphine de Vigan em podria seduir tant com la seva predecessora, L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery. Malauradament, però, la lectura de No i jo no m'ha entusiasmat especialment.
Potser perquè la temàtica no és molt original o potser perquè les protagonistes carreguen el pesat equipatge de tots els tòpics relacionats amb els personatges que viuen marginats. El cas és que la història fracassa en l'intent d'esdevenir original i,malgrat que el llibre està força ben escrit, no aconsegueix atrapar el lector. Una novel·la fàcil de llegir. Massa fàcil, potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada