Després del remarcable talent exhibit en els vuitanta-cinc relats de "Tràilers", el manresà Joan Esculies proposa a "Contes bàrbars" set narracions més llargues en què planteja històries quotidianes escrites amb una prosa llunyana que convida el lector a la reflexió sobre les frustracions que pot generar la societat en què vivim.Després de llegir-los, però, l'adjectiu bàrbar no m'hi acaba d'encaixar, perquè no es tracta de relats cruels o violents. Més aviat diria que Esculies ens ofereix set contes severs, freds, implacables, inquietants i, per què no dir-ho, també un xic irregulars. Històries relacionades amb la immigració, la insatisfacció, els somnis irrealitzables, l'aïllament i la manca -per defecte o per excés- de comunicació. Històries fetes més per fer pensar que per distreure.
3 comentaris:
en la propera ocasió afinarem el títol, doncs. quines són les irregularitats que hi has trobat? escrivint-les m'ajudes a millorar.
merci en tot cas per llegir-los
Joan,
Segueixo la teva trajectòria i per això m'ha fet una il·lusió 'bàrbara' la teva visita a aquest bloc.
El cert és que m'agrada força el teu estil. Aquests contes no tenen l'electricitat dels 'tràilers', però són històries més compactes. Són retrats cruels del panorama quotidià i això els dóna molta força. Però potser en algun cas els protagonistes i les situacions són massa típics i tòpics (nena pija incompresa, immigrant barruda, periodistes frívols, noia capritxosa...). En canvi, els relats i els personatges del guia turístic de l'Atlas i el cap de premsa dels terroristes s'allunyen dels arquetips i, potser per això, són els contes que m'han agradat més. Però això, és clar, només és la meva opinió.
Fins aviat
D'acord, moltes gràcies. Ara que he descobert el blog ja t'aniré seguint. salut!
Publica un comentari a l'entrada