Vaig començar a llegir La isla bajo el mar amb el bon record de novel·les anteriors de la prestigiosa autora xilena. Però un cop llegida tinc la sensació que en aquest cas Isabel Allende viu de rendes i signa un llibre força discret. A partir d'un argument no especialment original, la trama avança sense que quedi gaire clara la diferència entre la presumpta novel·la i una simple crònica històrica de la convulsa Santo Domingo del segle XVIII.
La història vital de Zarité, una esclava mulata que acabarà assolint la llibertat, ens arriba camuflada entre un elaborat dels fets i dels esdeveniments que van transformar per sempre la vida en aquella antiga colònia francesa.
El problema per al lector és que episodis transcendents de la vida de la protagonista queden resolts de vegades en mitja pàgina, mentre que les descripcions d'alguns episodis històrics omplen pàgines i pàgines en una desproporció que malmet més d'un capítol. I això, tractant-se d'Isabel Allende, acaba deixant regust de poca cosa. El lector vol més. Molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada