Catalunya ha fet el primer pas per oficialitzar l'aranès amb l'aprovació de l'avantprojecte de la llei que preveu que aquesta llengua es pugui utilitzar per adreçar-se a les administracions del territori català. La iniciativa del Govern vol declarar l'oficilitat de l'aranès a tot Catalunya i atribueix a la Generalitat i al Consell General d'Aran la competència sobre la seva normalització lingüística.
En canvi, és inimaginable que el govern espanyol impulsi algun dia una llei que reconegui, empari i promogui el català, el gallec i l'èuscar; que en fomenti l'ús normal a tot l'estat; determini i faci efectius els drets i deures lingüístics amb relació a aquestes llengües pròpies de diferents zones de l'estat; fomenti el seu ús a les administracions, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i les activitats culturals, socials i públiques; asseguri l'extensió del coneixement d'aquestes llengües entre els ciutadans dels respectius territoris, o en fomenti el coneixement a la resta de l'estat.
És la diferència entre veure el plurilingüisme com una riquesa cultural que cal preservar o considerar-lo un problema que només pot generar molèsties. Mentre el govern català es mostra sensible a potenciar l'aranès, a l'estat espanyol impera la mentalitat centralista, uniformista i monolingüe. Catalunya tracta l'aranès tal com voldria que l'estat tractés el català. I d'això se'n diu pràcticar amb l'exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada