Fins aviat, Iu Forn i Joan Barril!!

Llegint el diari, avui he tingut dos disgustos. La mateixa setmana que hem hagut de suportar l'animalada que El Mundo va perpretar en la seva portada de dijous i que deixa per terra el prestigi del periodisme, la premsa catalana perd, de moment, dos grans articulistes: l'Iu Forn s'acomiada dels seus lectors de la contra de l'Avui i Joan Barril diu adéu a la secció d'opinió d'El Periódico.

Amb l'Iu no puc ser objectiu, ja que, sense tenir-hi cap mena de compromís i sense fer-se pregar gaire, va acceptar de prestigiar el meu primer recull de contes amb un pròleg que no li agrairé mai prou. Però crec que hi ha molta gent que comparteix la meva admiració pel seu estil irònic, càustic, contundent i directe. Els seus lectors trobarem a faltar la dosi diària dels seus comentaris, que alguns metges ja prescriuen per suportar millor aquesta classes política que hem de patir. Per això se m'han fos els florolos quan he sabut que l'Avui es permet el luxe de prescindir dels seus serveis.

I, pel que fa al Joan Barril, catorze anys com a columnista i una pila de llibres i premis com a novel·lista avalen prou bé la seva trajectòria. Per a un país com el nostre, poder llegir cada dia les seves reflexions era un altre luxe que ara perdem. En el seu comiat ell mateix explica que l'opinió està sent fagocitada per la propaganda. I precisament per això la seva veu i la de l'Iu són tan necessàries. Perquè la simple presència de les seves firmes fan que qualsevol diari ja valgui la pena.

En qualsevol cas, estic segur que després de l'estiu en tindrem notícies. L'Iu i el Joan Barril tornaran amb nous projectes i podrem recuperar les excel·lents plomes que avui, gairebé amb agosticitat, ens han manllevat. Perquè el consol és que, encara que ens hagin dit adéu, en realitat volien dir fins aviat. Passa-ho!