27.1.11

Jordi Estrada: "L'humor de Pep Elias és subtil, de pluja fina. Gens de sal gruixuda, res d'astracanades""

Em permeto reproduir-vols alguns fragments de la presentació d'Olor de gas que l'escriptor Jordi Estrada va fer a Manresa:

"La novel.la que avui presentem ens proporciona un pretext magnífic per reivindicar la literatura humorística. Durant molts anys, s’ha establert una categorització de gèneres basada en tòpics i en prejudicis. Així, per exemple, s'ha considerat que la novel·la és un gènere superior al conte i que les novel·les policíaques, de ciència ficció i d'humor eren subgèneres, en relació amb la novel·la realista o piscològica.
(...) Etiquetes a banda, jo m’atreviria a dir que no hi ha cap bona novel.la sense una certa dosi d’humor. Parlo de l’humor en el sentit més genèric possible.
(...) Sense anar més lluny, trobem mostres d’humor en la literatura tradicional, en Tirant el Blanc (humor picantó), en l’Espill de Jaume Roig (humor negre), Vicenç Garcia (humor groller), Josep Carner (humor bonhomiós), Joan Oliver (humor sorneguer), Francesc Trabal (humor absurd), Russinyol (humor satíric), Pitarra (humor descordat), Pere Calders, Quim Monzó… i ara, Pep Elias.
Jo no sé si existeix un tipus d’humor català, però jo diria que si existeix té més a veure amb l’humor jueu que amb l’humor espanyol. Crida l’atenciò, en aquest sentit, que Barcelona sigui la ciutat d’Europa on millor funcionen les pel.lícules de Woody Allen.
L’humor de Pep Elias és un humor subtil, de pluja fina. Gens de sal gruixuda, res d’astracanades. Que neix d’una filosofia molt bàsica, que consisteix a calçar el rei amb xancletes, és a dir, a desacralitzar allò que passa per ser sublim, incontestable. Entre altres claus d’humor, ironitza contra l’obvietat, mostra l’absurditat de les convencions i els estereotips, desfà tòpics, que desmunta per mitjà del sentit comú, etc.
(...) Gairebé tota la novel.la és un monòleg sobre la condició humana, pròpia i aliena, vista a través d’unes ulleres trifocals: la ingenuïtat, la lògica i l’adaptabilitat, que són qualitats presents, d’altra banda, en els personatges de Pere Calders, els quals tendeixen a reaccionar amb ‘sentit comú’ davant les excentricitats de la vida.
Com en les històries de Calders, destaquen aquí:
-el gust narratiu. Ben narrat, la història per la història, sense transcendentalismes (cosa que no vol dir absència de missatges)
-el sentit de l’humor: inherent, natural (no és cap gas afegit!)
(...) Una bona lectura en temps de crisi. L’humor català esdevé, a través d’aquesta història, també universal"

4 comentaris:

jomateixa ha dit...

Molta sort. Miraré de llegir-lo i comentar-lo

L'Escrividor ha dit...

T'ho agrairé moltíssim!! Espero que t'agradi. I endavant amb la nova secció!!

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Pep,
Et prometo comprar-lo, llegir-lo i després fer una ressenya al meu blog, encara que això últim no se si serà bo per tu.;-) Una abraçada.
Josep M.

L'Escrividor ha dit...

Moltes gràcies, Josep M.!!! Espero que t'ho passis tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo! I endavant amb el teu blog, un dels més vius de la comarca!