Emocionant homenatge a Joan Solà

Els emocionants parlaments de la Laura Borràs i la M. Carme Junyent han convertit l'homenatge al mestre, Joan Solà, en un acte realment especial. Ambdues han compartit amb el públic els seus records i vivències personals, a través de les quals han transmès de manera molt emotiva la seva admiració per la personalitat de l'insigne filòleg.

Entre el públic hi havia més d'un exalumne. Persones, entre les quals m'incloc, que hem tingut el privilegi d'assistir a les classes de Joan Solà i de rebre, per tant, els seus ensenyaments de sintaxi, però sobretot d'actitud a favor de la llengua, de la cultura i del país. El pas de la vida ens va deixar, inevitablement, orfes del mestre, però les seves lliçons són un llegat que actes com el d'avui contribueixen a recordar i fer perdurables.

Enhorabona, doncs, a Paranoia accions i Òmnium Cultural per l'encert en l'organització de l'acte i en l'elecció de les encarregades d'homenatjar Joan Solà. Una vetllada que ni tan sols la casualitat que ha fet coincidir-lo amb un acte electoral d'un partit com Plataforma per Catalunya a la sala del costat ha   pogut deslluir. En temps complexos com els que vivim i com els que s'acosten, la figura de Joan Solà roman com un exemple a seguir. Exemple de tenacitat, de dignitat. El seu verb vehement i la seva humana bonhomia ens il·luminen. Gràcies, mestre. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.
Només puc afegir el fragment d'un correu electrònic que en Joan Solà em va enviar per agrair el comentari de felicitació pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes publicat en aquest modest bloc: "No puc tenir satisfacció més gran que sentir un alumne (i ara ja són desenes, que m'omplen el @) per al qual la  meva presència va significar alguna cosa no vulgar en la seva vida. Moltíssimes gràcies".