24.10.08

Professionals i aficionats



En Martí Gironell ha guanyat el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb "La venjança del bandoler", que recrea la història durant la Guerra del Francès. El mateix escriptor ha explicat que en aquesta obra ha repetit la fórmula que ja va utilitzar també amb èxit quan va escriure "El pont dels jueus", que va ser un dels llibres més venuts del Sant Jordi de l'any passat.

No puc comentar el valor literari de l'obra de Gironell, senzillament perquè no he tingut ocasió de llegir-la (la lectura de la seva primera novel·la la tinc guardada a la carpeta de tasques pendents). En qualsevol cas, les vendes i els reconeixements l'avalen suficientment. Per això em crida força l'atenció que l'autor de dues novel·les que han tingut tan bona acceptació sigui la mateixa persona que podem veure quotidianament a TV3 oferint-nos la informació del trànsit.

Combina la feina d'explicar als telespectadors les incidències més destacables a la xarxa viària del país amb l'escriptura de novel·les històriques. I, què voleu que us digui, entre una activitat i l'altra em sembla fàcil deduir quina és una vocació i quina és una professió. Hi ha incomptables casos d'escriptors que tenen una altra feina, no necessàriament relacionada amb les lletres, i que es dediquen a la literatura un cop han acabat la jornada laboral, de la mateixa manera que tanta altra gent dedica part del seu temps lliure a una activitat que li proporciona una íntima satisfacció. Allò que atorga certa singularitat al cas de Gironell és que la seva activitat professional és la de presentador d'un espai televisiu d'informació específica. En la majoria de casos és la literatura l'activitat que dóna notorietat; però en aquest cas l'origen de la fama és compartit. De fet, malgrat no ser un escriptor professional, tampoc no es pot dir que sigui un escriptor aficionat.

Però potser per entendre la difusa frontera que pot separar aquestes dues menes d'escriptors permeteu-me recuperar les reflexions de Josep M. Espinàs en el seu darrer llibre, "El meu ofici". Espinàs se sorprèn que algú pugui creure que els professionals no senten afició per la seva feina i afegeix que "l'aficionat fa a la seva afició la donació d'un temps parcial, sense renunciar a alguna mena de xarxa protectora, mentre que el professional aposta per la seva afició amb totes les seves conseqüències". Potser podem deduir, doncs, que som molts els qui escrivim només per afició i no tants els qui tenen una afició tan gran que no dubten a fer el pas arriscat de convetir-la en la seva professió.

1 comentari:

jomateixa ha dit...

Jo si que vaig llegir el seu primer llibre i tot i potser el vaig criticar massa durament en el meu bloc, però tot i que em va agradar com estava escrit i fins i tot em va enganxar, crec que al final el va carregar massa i ho va espatllar. A veure si amb més experiència el segon em sorprèn més gratament.