Pocs dies després que Quim Monzó ens sacsegés amb el diagnòstic que el català s'estava convertint en un dialecte del castellà, m'arriba via Internet una curiosa notícia en sentit contrari. Potser ja coneixeu el tema: es tracta de l'existència d'un estudi elaborat per el Romanistsiche Abteliung de la Universitat de Friburg que afirma que la llengua castellana seria un dialecte de la llengua castellana.
Un article al diari Avui signat presumptament per Isabel-Clara Simó donaria versemblança a la informació. En qualsevol cas, malgrat que no es tracta de cap notícia contrastada, no m'he pogut estar de reproduir. Bàsicament perquè si la teoria fos certa, les conseqüències culturals i polítiques serien espectaculars. Nosaltres ens faríem un fart de riure i, en canvi, a més d'un catalanòfob li agafaria mal de ventre:
Un grup de lingüistes i historiadors de la Universitat de Friburg van descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a la península Ibèrica; concretament, n'hi ha de mitjans segle IX on cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que s'estava exercint sobre Castella: 'Les gents de Castella usen ja els nostres vocables', diuen; fet que s'insereix en la profunda influència econòmica, social i cultural, i, per tant, també lingüística, que la corona d'Aragó tenia en aquella època.
Un delsestudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa plausible l'extensió lingüística del català i la seva gradual transformació dialectal en el que després hem conegut com a castellà.
Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n'han dificultat la difusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada