En una entrevista radiofònica per promocionar el seu llibre "Piensa, es gratis", el publicista Joaquín Lorente comenta que en l'època en què assessorava el President Jordi Pujol li va proposar canviar l'himne de Catalunya, ja que la lletra d'Els Segadors no li sembla gens adequada, pels valors que pot transmetre. L'alternativa ideal, segons ell, és la cançó "Cal que neixin flors a cada instant", de Lluís Llach. Pujol li va respondre, més o menys, que allò no tocava.
La veritat és que no m'ho havia plantejat mai, però posats a canviar l'himne nacional, de seguida m'ha vingut al cap quina seria per a mi la cançó ideal. L'autor n'és també en Lluís Llach, i la lletra n'és senzillament preciosa. Fins i tot el títol és escaient:
"País petit".El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
