Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autobiografies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autobiografies. Mostrar tots els missatges

1.9.09

Memoro, banc digital de la memòria



Potser ja heu sentit a parlar de Memoro. De fet, és un projecte molt interessant, sobretot per a la gent a qui ens agrada tot allò relacionat amb la memòria dels nostres avis i amb el recull de les històries orals. La singularitat d'aquesta iniciativa és l'ús del vídeo i de la xarxa com a mitjans per a la recollida i la difusió dels testimonis.

Si accediu al seu web, entrareu en una immensa videoteca formada per entrevistes a persones d'arreu del món, nascudes abans de 1940, que han acceit a explicar davant d'una càmera les seves experiències, les seves anècdotes, els seus records: les seves vides. Un material molt sensible, que aquest projecte del Banc de la Memòria posa a l'abast de tothom. Afortunadament no és l'únic projecte d'aquestes característiques. A Catalunya també en tenim algun exemple, com ara el Banc de Memòria Digital de les Garrigues.

Si compartiu aquesta passió per les autobiografies, podeu comentar d'altres projectes que conegueu.

28.3.09

El curs d'autobiografia deixa un bon regust


El curs d'escriptura autobiogràgica ens ha deixat, crec, un bon regust. Durant vuit sessions hem mirat d'analitzar el difícil repte que sempre suposa escriure sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra vida. L'última classe també ha estat amanida de la complicitat que el grup m'ha ofert des del primer dia. Però ara els toca a ells posar en pràctica tots els aspectes de l'autobiografia que hem treballat. Saben prou ve que no hi ha vida avorrides; tan sols es tracta de saber-les explicar. A més, tenen l'avantatge d'haver format part d'un grup força heterogeni que ha donat molt joc. Majoria absoluta de dones, però diversitat també absoluta d'edats, procedències i personalitats. Els únics denomiadors comuns són la seva vitalitat i la seva inquietud per escriure.
Personalment, l'experiència ha estat força enriquidora. Gràcies i fins aviat.

16.3.09

La teva primera casa diu molt de la teva vida


En la sessió anterior ja vam comprovar que no cal que una autobiogràfia estigui sempre escrita cronològicament. I això és el que hem treballat aquest cop a classe: organitzar la nostra informació per àmbits. I hem començat amb un exercici molt senzill, però que ha donat molt joc: descriure la primera casa on vam viure. Espontàniament, els alumnes han començat a barrejar la descripció física de la seva primera llar amb els records que els evocava, amb els sentiments que hi associaven, amb alguna anècdota transcendent o amb algun personatge de la família especialment significatiu. La nostra primera casa diu moltes coses de la nostra vida.

Explicar allò que associem amb la casa on vam créixer acostuma a produir un interessant material autobiogràfic. Per això, després de la llar, hem allargat l'exercici. Ara es tracta de descriure també el carrer, el barri i el poble o ciutat on vam viure la infantesa. La cosa promet.

9.3.09

No cal començar sempre pel començament


El repte era escriure el primer paràgraf de la nostra autobiografia. I ha quedat clar que una mateixa vida es pot començar a explicar de moltes maneres diferents. Hi ha l'opció potser més evident de seguir l'ordre cronològic i iniciar el relat el dia del nostre naixement. Però els alumnes del curs ha demostrat que hi ha molts altres camins. La història també pot arrencar explicant la nostra situació actual, per il·lustrar fins on ens ha portat la nostra experiència vital. O escollir com a punt de partida algun moment d'alta signifcació -positiva o negativa- en la nostra vida. O arrencar amb els nostres avantpassats, per contextuarlitzar la nostra història. O...

En qualsevol cas, la pràctica ha ofert uns resultats francament satisfactoris i ens ha permès comprovar que no és necessari començar sempre pel començament.

27.2.09

Comencem a escriure el nostre relat de vida


El curs d'escriptura autobiogràfica ha arribat ja a la meitat. La quarta sessió ha servit per començar a treballar els relats de vida dels alumnes. La M. Teresa Miret ens va citar la setmana passada la definició de la memòria com un vidre entelat, i aquest ha estat el punt de partida per a la recerca dels records que ens ha de permetre recollir la matèria primera per començar a escriure la nostra autobiografia.

Hem comentat també les diferències entre les autobiografies novel·lades i les novel·les autobiografies, i de les noves tendències de l'autoficció. També hem treballat els qüestionaris que ens poden ajudar a ordenar els records i hem parlat de la força de les imatges. Tot plegat, un bon pròleg per a l'activitat d'aquesta setmana: redactar el primer paràgraf de la nostra història de vida.

20.2.09

Visita a la Biblioteca de la Memòria



La tercera sessió del curs d’escriptura autobiogràfica ha complert les bones expectatives que havia generat. Per un dia hem sortit de l’aula i hem anat a la Biblioteca Central d’Igualada, a la plaça de Cal Font. Allà ens esperava la directora, M. Teresa Miret, disposada amb el seu entusiasme habitual a explicar-nos el projecte de la Biblioteca de la Memòria.
D’aquesta manera, els alumnes han pogut conèixer de primera mà la història, la filosofia i el funcionament d’aquesta interessant una iniciativa de cerca, recollida, conservació i divulgació de testimonis personals, que ha convertit la Biblioteca d’Igualada en un punt de referència en l’àmbit català. La Maria Teresa Miret ens ha ensenyat alguns exemples dels diferents tipus de documents que en formen part, així com els dos llibres que s’han editat fruit de projectes relacionats amb la recollida de testimonis orals. La responsable del projecte ha tingut la gentilesa de recordar que l’origen de la Biblioteca de la Memòria van ser tres testimonis que vam elaborar tres membres del col·lectiu Escrividors. Li agraeixo la deferència, però és evident que sense l’aixopluc de la Biblioteca i l’impuls personal de la seva directora, la iniciativa no hauria reeixit.
L’explicació ha estat extensa i entusiasta i ha deixat clar que es tracta d’un projecte que ofereix múltiples possibilitats i que té la virtut que pràcticament no requereix cap inversió econòmica. N’hi ha prou amb l’interès i la implicació de les persones que el gestionen i de totes aquelles que hi vulguin col·laborar, bé siguin aportant els seus propis relats de vida o bé sigui participant en la recerca i recollida dels testimonis vitals d’altres persones.

16.2.09

Els diaris íntims, un interessant subgènere autobiogràfic



La segona sessió del curs d'escriptura autobiogràfica l'hem dedicat a parlar dels diaris personals. Els alumnes han practicat durant tota la setmana el petit exercici de dedicar uns minuts cada dia a escriure alguna cosa relacionada amb la seva vida quotidiana. Hem pogut veure els diferents estils i, també, comentar les dificultats. La majoria dels problemes exposats estan relacionats amb la manca d'hàbit; d'altres, amb la complexitat que sempre comporta escriure sobre un mateix. En qualsevol cas, l'experiència, programada inicialment com un exercici mecànic, ha estat prou positiva.
Després hem comentat diferents tipus de diaris personals: els íntims, els dietaris, les agendes, les bitàcores a Internet... I també hem parlat d'alguns diaris personals que s'han popularitzat com a relats testimonials, amb l'exemple evident del d'Anna Frank. I encara hem tingut temps de començar a treballar l'autoretrat.
La propera sessió del curs serà una mica especial, ja que ens desplacem a la Biblioteca Central. L’objectiu és conèixer la secció de la Biblioteca de la Memòria,un interessantíssim projecte d’autobiografies dirigit per la M. Teresa Miret.

9.2.09

El curs d'autobiografia comença molt bé


La primera sessió del curs d'escriptura autobiogràfica ha anat prou bé. De seguida ha quedat clar que a la classe hi ha un bon grup i moltes ganes de fer feina. Després de les presentacions hem començat a parlar de les autobiografies, de les seves característiques, i també a treballar una cosa tan senzillament complicada com això d'escriure sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra vida.
El grup és heterogeni,però lluny de ser un problema, crec que donarà molt joc. Hi ha gent gran i gent jove; gent nascuda aquí i gent nascuda en un altre continent...
Un bon inici, certament.

9.1.09

Curs d'escriptura autobiogràfica


A partir del 5 de febrer comencem un curs d'escriptura autobiogràfica. L'objectiu és ajudar a adquirir les bases teòriques i pràctiques per poder escriure una obra autobiogràfica, un gènere que permet reviure experiències, sentiments i vivències que formen part de la nostra memòria. No cal tenir coneixements previs de cap tècnica.

El curs el farem a l'espai polivalent de l'Oficina del Programa de millora del barri de Sant Agustí d'Igualada i la inscripció ja és oberta. T'hi espero!