Els números canten: és més fàcil aprendre català a Alemanya que a Espanya

Els números canten. Hi ha més opcions d'estudiar llengua, literatura i cultura catalana a les universitats d'Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, França o Itàlia que a les de la resta de l'estat espanyol.

L'àmbit acadèmic, doncs, pateix la mateixa manca de convenciment de l'estament polític, que no és capaç de creure's que Espanya és un estat plurilingüístic i plurinacional.

Però, malgrat aquesta manca d'interès estatal, resulta que cada curs hi ha 7.500 alumnes de diverses nacionalitats que aprenen català a 172 universitats d'arreu del món. Alemanya, amb 28 centres universitaris, és el país amb més oferta (a la resta d'Espanya, només n'hi ha 11). Cal destacar que la llengua catalana es pot aprendre en llocs tan diversos com el Camerun, Austràlia o l'Uruguai, i recentment s'ha començat també a fer cursos a l'Índia.

Catalunya predica amb l'exemple amb l'aranès

Catalunya ha fet el primer pas per oficialitzar l'aranès amb l'aprovació de l'avantprojecte de la llei que preveu que aquesta llengua es pugui utilitzar per adreçar-se a les administracions del territori català. La iniciativa del Govern vol declarar l'oficilitat de l'aranès a tot Catalunya i atribueix a la Generalitat i al Consell General d'Aran la competència sobre la seva normalització lingüística.

En canvi, és inimaginable que el govern espanyol impulsi algun dia una llei que reconegui, empari i promogui el català, el gallec i l'èuscar; que en fomenti l'ús normal a tot l'estat; determini i faci efectius els drets i deures lingüístics amb relació a aquestes llengües pròpies de diferents zones de l'estat; fomenti el seu ús a les administracions, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i les activitats culturals, socials i públiques; asseguri l'extensió del coneixement d'aquestes llengües entre els ciutadans dels respectius territoris, o en fomenti el coneixement a la resta de l'estat.

És la diferència entre veure el plurilingüisme com una riquesa cultural que cal preservar o considerar-lo un problema que només pot generar molèsties. Mentre el govern català es mostra sensible a potenciar l'aranès, a l'estat espanyol impera la mentalitat centralista, uniformista i monolingüe. Catalunya tracta l'aranès tal com voldria que l'estat tractés el català. I d'això se'n diu pràcticar amb l'exemple.

El vot en blanc seria la tercera opció més votada a Catalunya

En general, els mitjans de comunicació han passat de puntetes sobre un dels aspectes més significatius de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Tothom ha destacat que CiU es manté com la força més votada i que tots els partits catalans excepte el PP perdrien vots. En canvi, gairebé no s'ha explicat que, segons aquesta enquesta, el vot en blanc seria la tercera opció més votada a Catalunya en un eleccions autonòmiques, per darrere només dels dos partits majoritaris.

Les dades fan encara més interessant el debat que fa un parell de mesos es va originar a la secció de cartes al director de La Vanguardia, arran d'un article de Quim Monzó, entre els defensors dels vots en blanc i els qui consideraven que si es vol protestar contra els polítics aquesta opció és la menys dolenta per als partits, ja que no té indicència a l'hora de repartir els escons i, per tant, la millor manera de protestar seria el vot nul o l'abstenció.

No confio gaire que els nostres polítics llegeixin adequadament el missatge que porta implícit el resultat de l'enquesta, per molt que ara els hagi agafat pressa per reformar la llei electoral. L'anomenada desafecció s'està cosificant i apunta en dues direccions: cada vegada hi ha més gent que votaria en blanc perquè no se sent identificada o representada per cap dels partits que tenim i, al mateix temps, resulta que mai com ara en una enquesta del CEO hi ha hagut tants ciutadans que es mostren a favor que Catalunya sigui un estat independent. Aquesta opció és elegida per un 21,6% i en només sis mesos ha augmentat un 2,6%. Creix també, doncs, la desafecció vers l'Espanya que s'entossudeix a negar la identitat pròpia de Catalunya.

Ja se sap que les enquestes s'han de llegir sempre amb prevenció, però també és cert que si tenen alguna virtut és que detecten tendències. I sembla, doncs, que alguna cosa s'està movent.