L'acabo de llegir i ja el trobo a faltar

Algun fanàtic afirma haver llegit els tres volums de Millennium en 72 hores. Jo he necessitat una mica més de tres setmanes per llegir "La reina al palau dels corrents d'aire", l'obra que tanca la trilogia. Però la veritat és que no tenia cap pressa per acabar aquest llibre i que ara ja trobo a faltar les bones estones que he passat seguint les aventures explicades amb el ritme trepidant d'en Larsson.

Als qui ara tot just se senten atrapats pel primer volum, m'agradaria dir-los que "Els homes que no estimaven les dones" és només el pròleg de la veritable aventura de la Lisbeth Salander, que es desenvolupa de manera apassionant a "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", que, sens dubte, és el millor dels tres llibres. L'últim, el que acabo de llegir, té la virtut de tancar de manera convincent tot el que Larsson havia deixat obert en el segon volum; però precisament per això no pot mantenir el nivell d'intriga i d'incertesa assolit quan l'autor deixa la protagonista ben a la vora d'una mort que sembla inevitable. La trilogia segueix, doncs, el plantejament clàssic, tres llibres que contenen respectivament el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç d'una història; d'una gran història.

En qualsevol cas, em confesso admirador de l'estil d'Stieg Larsson i em declaro una víctima més de la febre lectora de la seva obra, un fenomen que ha tingut la virtut, si més no, de fer tornar a molta gent les ganes de llegir.