L'espectacle Olor de gas, que s'estrena aquest divendres 15 de febrer al Teatre de l'Aurora, es basa en la novel·la homònima de l'escriptor igualadí Pep Elias. Parlem amb ell sobre l'experiència de l'escenificació de la seva obra.
Pep Elias llegeix la seva novel·la dins la càpsula espacial.
- Què representa per a tu veure la teva obra posada en escena?
- Olor de gas és la meva primera novel·la i veure-la representada en un escenari suposa una gran satisfacció i, alhora, un gran repte. En llegir aquesta història cada lector en pot fer la seva pròpia interpretació, però quan es posa en escena n'estem oferint al públic una versió concreta. Per això estic tan agraït al Joan Valentí per haver cregut en la novel·la, al Marc Hervàs per haver sabut concretar l'adaptació sense perdre l'essència de la novel·la i al Teatre de l'Aurora per haver apostat amb tanta decisió pel projecte. A més, el fet que es tracti d'un muntatge cent per cent igualadí em fa una especial il·lusió. És un privilegi treballar a casa i amb gent de casa.
- Com ha anat el procés de dramatúrgia? Hi has intervingut? L'heu fet a sis mans?
- Des del primer dia que vam començar a parlar del'obra mentre fèiem un cafè vam veure clar que podíem treballar tots tres junts. Jo coneixia més en profunditat el text original i ells dos dominen els secrets del llenguatge teatral. L'adaptació l'hem fet, certament, a sis mans i ha estat una experiència molt enriquidora per a mi, ja que és la meva primera experiència en el món de la dramatúrgia i m'han permès implicar-m'hi durant tot el procés. He procurat no fer nosa i aprendre molt.
- Què veurem a Olor de gas?
- Veurem, bàsicament, una història que ens parlar de la recerca de la felicitat. El protagonista acaba suportant millor la solitud en un entorn hostil que la companyia de milions de persones a la Terra. El Joan Valentí s'ha fet absolutament seu aquest personatge, aquesta mena d'antiheroi que fuig i que fins i tot quan ho té tot en contra és incapaç de no arriscar-se a ser feliç. A més, l'escenografia fa que, tot i que només hi hagi un personatge, la història sigui dinàmica i entretinguda.
- Darrera l’humor subtil que trobem a l‘obra hi ha un rerafons, una reflexió sobre la condició humana?
- La història està ambientada a Mart, però parla sobretot de la vida que portem a la Terra. Fer-ho des d'una altra planeta i des de la ironia permet agafar una distància.saludable. El protagonista fuig, decebut perquè la vida que duia aquí l'ha estafat i resultarà que, un cop allà, les misèries humanes l'acaben abocant a una solitud absoluta. Però tot plegat li permetrà assolir una certa pau interior. En alguns moments hom pot tenir la sensació que el protagonista és un ingenu que s'ha tornat boig, però sempre acaba ironitzant contra l'obvietat a través del sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada