Vaig iniciar la lectura de "L'últim patriarca" amb una barreja de sensacions. No sóc molt partidari de llegir llibres mediàtics, però em picava la curiositat aquesta història i volia conèixer la qualitat literària de Najat El Hachmi. I el cas és que quan vaig acabar de llegir la novel·la també vaig experimentar sensacions contradictòries.
És una història que té força i que està ben escrita, però que no acaba de cuallar. Potser és la irregularitat en la tensió narrativa, potser és un cert desequilibri en la distribució de l'argument, potser és que el personatge del patriarca no està prou ben matisat i això el fa caure en una certa incongruència dins d'una lògica tan menyspreable com la seva.
En definitiva, una novel·la que té alguna cosa, però que també li falta alguna cosa més.
2 comentaris:
Jo també estic dubtosa de si llegir-la o no, i ara quasi que la deixo de banda (al menys de moment)
Ha tingut un gran ressó i per això també vaig començar-lo a llegir. No tinc costum de deixar llibres sense a mig llegir i menys quan ja porto la meitat o mes. Però en este ho vaig haver de fer. A part de la història que me posava el pèls de punta, i de moltes coses no vaig poder acabar-lo de llegir.
Ha de venir al club de lectura i hem fa mandra llegir-lo la veritat... potser quan vingue ella i ens explique coses m'agafen ganes de rependre'l.
Publica un comentari a l'entrada