Sis dies a Berlín

Una estada de sis dies d'agost no permet copsar en tota la seva dimensió el pes de segles d'història d'una ciutat estigmatitzada durant molt temps per les aberracions que va patir i acollir al llarg del segle passat. Però, en qualsevol cas, la visita sí et permet enamorar-te d'una ciutat decidida a mirar cap al futur, malgrat un passat del qual no pot presumir, però que no es cansa d'explicar perquè ningú no el pugui oblidar.

A Berlín van caure els murs, no només els polítics, sinó també els vitals. La gent viu, vesteix i parla desacomplexadament. Segurament perquè els berlinesos han après que el millor que poden fer és viure i deixar viure en una ciutat que sembla dissenyada per a ser disfrutada amb bicicleta, un vehicle que ha assolit la preferència absoluta en les voreres i contribueix a uns carrers sense sorolls ni estridències. 

Berlín és, també, una ciutat plena de parcs en què els infants juguen descalços i en que els pares i les mares no s'ho miren des del banc, sinó que també es treuen les sabates i també juguen amb els fills. És una ciutat austera i pràctica, que es retoalimenta, farcida de mercats d'articles usats i de punts d'intercanvi d'objectes quotidians. Berlín, que etimològicament significa terra pantanosa, ha sabut superar els traumes i, mirant d'aprendre dels errors, ha aconseguit edificar un present sòlid, amable.

Sis dies passejant per la història de Berlín mentre els seus habitants busquen compulsivament el sol, abans que els abandoni durant el llarg i gèlid hivern, permeten constatar que el viatge ha valgut la pena i que, ara que ha despertat del malson, lluita per convertir-se en una ciutat de somni.